divendres, 3 d’octubre del 2008

LA TINENÇA DE BENIFASSÀ EN PERILL


A l'Aplec de Villores me van donar una pegatina de SOS Tinença, la plataforma que lluita contra les urbanitzacions i el despropòsit que suposa el Pla General d'Ordenació Urbana de la Pobla, clarament insostenible i agressiu contra l'entorn i valors de la comarca.La cançò d'avui, relacionada amb aquesta terra de la Tinença anb Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries.


DE LA TERRA DE L'EBRE (D.O.)Lletra: A.Gaya / Música: J.Fusté-A.Gaya

Paisatges, colors, pobles, cases, pedres, històries, anys, homes, dones, sentiments i amors de la terra de l'Ebre.


Baixo el Coll de Balaguer

entre mel i gent pesquerai,

com si es tanqués el mar,veig la Punta del Fangar.

Brilla el far entre les dunes,

la primera llum del Delta.


Mil ocells blancs em saluden

quan travesso les llacunes:

olor d'arròs, colors d'aigua,arbres grans i solitaris.

Al fons, la sal de la Banya,

des d'on la Ràpita canta.


Sota el capell de Montsià

enfilo cap al Marjal,

de la vora del riu Sénia

veig camins que van al sud:les mateixes oliveres...

els mateixos garrofers...


Ebre amunt, ciutats antigues,entre torres i campanes,

guarden les pedres dels íbers,

les monedes dels romans,les cançons i l'art dels moros

i les cases dels cristians.


Per hortes, barrancs i planes,

s'amaguen arbres i cases:

pobles de gent sense pressa,que crida amb el vent de dalt,

que pren el sol quan treballa

i corre el bou quan hi ha festa.

Cap a les terres de daltroques com les de Benet,

serres com les de Cavalls i Pàndols,

i un vi que porta alegria,

inspiren pintors, artistes,

somniadors de nit i dia.


I, al mig de tot, el gran Port

que és la muntanya més alta:

es pot veure, en dia clar,

del Pirineu a Mallorca,

el Coll de l'Alba, Cardó

i tots els colors del Delta.


Diu que al Tossal dels Tres Reis,

quan fa vent, sona una jota,

i que la canten tres veus,tres veus que se saben entendre:

Matarranya, Maestrati la gran terra de l'Ebre.


Qui és qui sap d'on vé la jota,

si puja o baixa pel riu,

si arriba de dins del mar,

o si la cantava un moro?

Qui és qui sap si vé del mar,

o el vent de dalt ens la porta?


Són paisatges i colors,

són pobles, cases i pedres,

són històries i són anys,

són els hòmens i les dones.

Són sentiments, són amors...

Són de la terra de l'Ebre.

Etiquetes de comentaris: , , ,