EVOLUCIÓ DE LES PLANES WEB PERSONALS A VILAFRANCA

Primer van ser les "pàgines web" de les penyes (L'Albenc, Ke Te Prenya, Modescolecterr, Melopea), després va arribar el torn dels "blogs" i finalment, han estat els joves que estan estudiant l'Educació Secundària, tant ESO com Batxillerat, els que han fet proliferar els "metroflogs", pàgines personals que quasi són actualitzades cada dia amb fotografies, que serveixen per expresar entre d'altres coses estats d'ànim, vells records...
D'aquesta manera es veu com la difusió d'internet va a més, dia a dia.

ALE EL VILLAFRANCA ALE ALE

Avui he decidit mirar com es posaven les fotos i ací està la primera, després de quasi 2 anys. Després he posat la foto al post anterior.

El CF Vilafranca, fundat l'any 1977 ha complit 30 anys jugant competició federada aquest 2007. Segons les dades que es tenen, el primer partit podria haver-se jugat al 1919. Una gran quantitat de partits entre amateurs i juvenils, més de 300 jugadors, el pas del Serrito Vell a l'actual camp i dos ascensos a Primera Regional han marcat aquestos primers 30 anys de vida. Si voleu saber més coses sobre el club, només teniu que visitar la web http://www.cfvillafranca.com/

SERRA, ROSILDOS, IBARSOS... ESTÀS ENTRE AMICS

Aquesta és la frase utilitzada a l'hora promocionar el poble on des del passat 3 de desembre estic treballant a l'Arxiu Municipal, de moment realitzant la catalogació de l'arxiu.
La Serra d'en Galceran (Sierra Engarceran en castellà) es troba a 748 metres per damunt del nivell del mar, al nord del Plà de l'Arc i a 42 kms de Castelló, més o menys la mateixa distància que el separa de Vilafranca. Es tracta d'un poble amb moltes entitats de població entre les quals destaquen Els Rosildos i Els Ibarsos. El terme municipal té 82 km2 i una població total de 1051 habitants. És essencialment muntanyòs, destacant les altures del Tossal de Zaragoza (1078 m), Tossal de la Vila (950 m) i Coll de la Bandereta(860) Té dues comunicacions principals la CV-155 que va fins a Benlloch i la CS-V-8013 que ens porta cap a la CV-15 (Pobla Tornesa-Vilafranca), just al costat d'Els Rosildos.
Té un jacciment paleolític certament interessant, l'Abric d'en Melià i es poden fer un munt de rutes de senderisme.
El meu lloc de treball es l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran situat al carrer del Bisbe Bertran. Es el Palau Casalduch-Muñoz, d'estil gòtic i és propietat de la Diputació de Castelló. Damunt la porta es situa l'escut heràldic dels Casalduch, barons de la Serra d'en Galceran, La Pobla Tornesa, Benicàssim i Montornés des del segle XVI, quan Nicolas Casalduch va vincular la baronía al seu cognom. A la planta superior del palau, es troba la col.lecció museogràfica dedicada al Bisbe Felipe Bertran i Casanova que va ser Bisbe de Salamanca i Inquisidor General durant el regnat de Carles III.
Va nàixer a Serra d'en Galceran el 19 d'octubre de 1704. La seua casa-palau està just davant de l'Ajuntament. Va morir l' 1 d desembre de 1783 i està enterrat a Salamanca. La col.lecció museogràfica està formada per les manises que tenia a la seua casa palau, decorades amb motius del segle XVIII. També formen part les indumentàries i els ornaments litúrgics que feia servir.
Pel que fa a la meua feina, estic content amb la meua situació, ja que tinc un horari que per a res té que vore amb el que tenia a Cantavella. De dilluns a divendres, de 8'30 a 14'30, amb la qual cosa, cap a les 3'10 ja torno a estar a Vilafranca. A més, el tema de l'arxivística sempre m'ha agradat, amb la sort de que l'arxiu de la Serra d'en Galceran va poder conservar tota la documentació, és a dir, no va ser cremat durant la Guerra Civil. Tinc el contrat fins a finals de juny, amb un contracte propi del Programa del Salari Jove de la Generalitat Valenciana.
Els serratins, gentilici de la Serra d'en Galceran, tenen un caràcter i una forma de parlar molt semblant a la vilafranquina i el clima de treball entre el personal de l'Ajuntament es excelent.
Les festes es fan a finals d'Agost dedicades a Sant Bartolomé, a qui també va dedicada l'església parroquial del segle XVII.
El poble està molt ben arreglat amb tots els carrers adoquinats i mereix una visita de tant en tant. La llàstima es que la Serra es troba situada en un lloc que no ve de pas, jo comparo la seua situació amb la de Xert.

EL JOC AL PILLERIC

Aquest és un dels monuments històrics que tenim a Vilafranca. Es troba situat just davant de la guarderia municipal i ben a prop de l'església i de l'oficina de turisme. Ací al pilleric, es mostraven les persones que havien comés robatoris i d'altres malifetes, per a que la gent del poble ho sapiguera i pasaren prou vergonya.

La història comença fa quasi 20 anys, quan en 6-7 anys anàvem a la catequesi d'abans de pendre la comunió a la casa on abans vivia Pablo Bayot, al carrer Sant Roc, just davant la casa del retó. Per aquell temps, va començar a emitir-se a TV3 Bola de Drac, que feia que a mitat catequesi pararem una estona, per veure les aventures de Goku.
Després tornàvem a reempendre i cap a les 6'30 haviem acabat. Anavem a catequesi una volta per setmana si mal no recordo. Com encara ara prompte per anar a casa, Pablo solia traure un baló de futbol, amb el qual jugàvem al joc del pilleric.
Jugàvem de la següent manera:
Una persona diguem-ne que pagava i era la que tenia el baló. La resta es situava junt a la barandilla del pilleric. El que pagava xutava la pilota i al que tocava l'últim li tocava pagar, amb la mala sort que de vegades la pilota passava la barana i caia pel carrer de baix de la plaça i enfilava ràpidament el carrer benassal. A vegades, podia arribar fins el camí reial, que estava ple d'herbes. Era de nit, i una vegada el que pagava havia xutat la pilota i esta havia caigut, tots anàvem a buscar-la a tota pressa.
Recordo una vegada que el nostre company de Benicarló i que va estar entre nosaltres fins a seté, Josel Lavall, després d'arreplegar-la, se li va escapar per un carreró molt fosc. Tots vam anar a buscar-la en mig de la foscor, i amb el soroll de gossos lladrant, era el carreró que hi ha a l'esquerra d'on comença el carrer la font. Finalment vam poder trobar-la i va ser una de les primeres aventures de les nostres vides. Aquest joc el vam seguir fent fins que vam acabar d'anar a la catequesi. Sens dubte, un joc molt divertit i que sempre era temàtica de comentari a l'escola al dia següent.