TEMPS D'EXÀMENS DES DE LA LLUNYANIA
Per aquestes dates, ja fa 9 anys, començava el meu primer periode d'exàmens a la Universitat Jaume I, era el curs 2000-2001.
Recordo que l'afrontava amb cert temor, com imagino la gran majoria dels "rookies" universitaris, ja que realment el sistema d'avuluació de les assignatures a l'àmbit universitari no té res a vore amb el de l'institut.
Al començar el curs, miraves el LLEU, la guia de l'estudiantat, fixan-te amb el calendari acadèmic i veies que no hi havien exàmens fins passat reixos. I a més, durant aquestos dies, no hi havien classes pressencials.
Així, fins pràcticament arribar Nadal, l'activitat fora de classes es resumia a fer els nombrosos treballs de les diferents assignatures. I a les vacances a començar a repassar, abans s'havien apuntat a l'agenda les dates dels exàmens i de vegades les assignatures de lliure configuració avançaven els exàmens per als alumnes als quals els coincidia l'examen amb algun de la seua pròpia carrera.
Ara em ve al cap, durant aquell primer semestre universitari vaig fer 8 exàmens en 4 setmanes i al segon semestre 10 en 4. Els primers anys vaig acabar els exàmens cap al 13 de juliol, amb una calor sufocant a l'aula. Ara per sort, han canviat les coses i diguem que el curs acaba l'últim dia del mes de juny, això si, després de retallar el temps d'exàmens del primer semestre a 3 setmanes.
Del periode d'exàmens propiament dit, es podrien contar una gran quantitat d'anècdotes. Normalment la gent comença a preparar els que li venen la primera setmana i després més o menys sobre la marxa.
Un es pot considerar afortunat si no té exàmens en dies consecutius. Després tenim el dilema dels exàmens que ens toquen en dilluns, sobre si anar o no al poble el cap de setmana. Personalment diria que jo sempre anava al poble encara que tinguera examen al dilluns següent. Tractava d'aprofitar al màxim els matins de dissabte i diumenge i per la vesprada poca cosa feia. També es poden considerar mítiques les matinades en dia d'examen, alçar-se a les 4 o 4'30 del matí, per estudiar fins les 7'30, tenint l'exàmen a les 9. Els dies de pluja era molt complicat trobar lloc a l'autobus, més a la parada del Paseo Morella, on ja arribaven de gom a gom.
Freqüents eren les cridades per telefon la vesprada abans de l'examen, de companys per saber si tal cosa anava o era o no important.
Després, el ritual al arribar a la UJI solia ser paregut. Buscar l'aula a la qual tenia lloc l'examen (cosa realment difícil a les de lliure configuaració que no es feen a la facultat on s'estudiava) i sentar-se a un lloc ni molt lluny ni molt prop de la pissarra. També eren típiques algunes anotacions a les taules, encara que amb exàmens universitaris tampoc son d'una importància vital.
Abans de que arribara el professor amb els fulls, tot el món parlava de coses de l'examen, es miraven preguntes d'anys anteriors, jo em posava nerviòs quan anava amb poques expectatives d'èxit.
Ara em ve al cap, l'aula més extranya on vaig fer un examen. El saló d'actes de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, amb una minitaula per escriure i sempre estava tancada i no s'obria fins poc abans de fer l'examen. També rares eren les aules de l'antic Campus Carretera Borriol, a l'edifici gris, amb uns bancs realment incòmodes.
L'últim examen UJI el recordaré tota la vida. Després d'haver demanat la Convocatòria Extraordinària Final de Carrera de 2 assignatures, a una estava jo sol i em va tocar el mestre a casa per telèfon, vam acordar dia i hora per fer-lo i va resultar que ell aquell dia no estava i me'l vaig estar a un dels laboratoris de psicologia de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, jo sol, vigilat de tant en tant per una colaboradora del departament, una sensació realment molt extranya.
Espere que no s'haja fet llarg aquest text amb les meues vivències sobre la UJI i els exàmens
fets allí.
Ara diuen que amb el Pla de Bolonya, no es faran exàmens al septembre, sinó a juny, avançant l'acabament del segon semestre a maig, vorem.
Recordo que l'afrontava amb cert temor, com imagino la gran majoria dels "rookies" universitaris, ja que realment el sistema d'avuluació de les assignatures a l'àmbit universitari no té res a vore amb el de l'institut.
Al començar el curs, miraves el LLEU, la guia de l'estudiantat, fixan-te amb el calendari acadèmic i veies que no hi havien exàmens fins passat reixos. I a més, durant aquestos dies, no hi havien classes pressencials.
Així, fins pràcticament arribar Nadal, l'activitat fora de classes es resumia a fer els nombrosos treballs de les diferents assignatures. I a les vacances a començar a repassar, abans s'havien apuntat a l'agenda les dates dels exàmens i de vegades les assignatures de lliure configuració avançaven els exàmens per als alumnes als quals els coincidia l'examen amb algun de la seua pròpia carrera.
Ara em ve al cap, durant aquell primer semestre universitari vaig fer 8 exàmens en 4 setmanes i al segon semestre 10 en 4. Els primers anys vaig acabar els exàmens cap al 13 de juliol, amb una calor sufocant a l'aula. Ara per sort, han canviat les coses i diguem que el curs acaba l'últim dia del mes de juny, això si, després de retallar el temps d'exàmens del primer semestre a 3 setmanes.
Del periode d'exàmens propiament dit, es podrien contar una gran quantitat d'anècdotes. Normalment la gent comença a preparar els que li venen la primera setmana i després més o menys sobre la marxa.
Un es pot considerar afortunat si no té exàmens en dies consecutius. Després tenim el dilema dels exàmens que ens toquen en dilluns, sobre si anar o no al poble el cap de setmana. Personalment diria que jo sempre anava al poble encara que tinguera examen al dilluns següent. Tractava d'aprofitar al màxim els matins de dissabte i diumenge i per la vesprada poca cosa feia. També es poden considerar mítiques les matinades en dia d'examen, alçar-se a les 4 o 4'30 del matí, per estudiar fins les 7'30, tenint l'exàmen a les 9. Els dies de pluja era molt complicat trobar lloc a l'autobus, més a la parada del Paseo Morella, on ja arribaven de gom a gom.
Freqüents eren les cridades per telefon la vesprada abans de l'examen, de companys per saber si tal cosa anava o era o no important.
Després, el ritual al arribar a la UJI solia ser paregut. Buscar l'aula a la qual tenia lloc l'examen (cosa realment difícil a les de lliure configuaració que no es feen a la facultat on s'estudiava) i sentar-se a un lloc ni molt lluny ni molt prop de la pissarra. També eren típiques algunes anotacions a les taules, encara que amb exàmens universitaris tampoc son d'una importància vital.
Abans de que arribara el professor amb els fulls, tot el món parlava de coses de l'examen, es miraven preguntes d'anys anteriors, jo em posava nerviòs quan anava amb poques expectatives d'èxit.
Ara em ve al cap, l'aula més extranya on vaig fer un examen. El saló d'actes de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, amb una minitaula per escriure i sempre estava tancada i no s'obria fins poc abans de fer l'examen. També rares eren les aules de l'antic Campus Carretera Borriol, a l'edifici gris, amb uns bancs realment incòmodes.
L'últim examen UJI el recordaré tota la vida. Després d'haver demanat la Convocatòria Extraordinària Final de Carrera de 2 assignatures, a una estava jo sol i em va tocar el mestre a casa per telèfon, vam acordar dia i hora per fer-lo i va resultar que ell aquell dia no estava i me'l vaig estar a un dels laboratoris de psicologia de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, jo sol, vigilat de tant en tant per una colaboradora del departament, una sensació realment molt extranya.
Espere que no s'haja fet llarg aquest text amb les meues vivències sobre la UJI i els exàmens
fets allí.
Ara diuen que amb el Pla de Bolonya, no es faran exàmens al septembre, sinó a juny, avançant l'acabament del segon semestre a maig, vorem.
enviat per javier tena vidal a la/es
12:37
0 comentaris
