10 ANIVERSARI DE LA OREJA DE VAN GOGH

Ara fa uns 10 anys va començar la seua activitat un dels grups espanyols més destacats de l'actualitat, La Oreja de Van Gogh. Fins 1998 no va vore la llum, el seu primer disc, Dile al Sol, del qual van destacar singles com el 28, Soñaré o Dile al Sol.
El seu disc de consolidació dins del panorama musical va titular-se "El Viaje de Copperpot amb temes com Pop,Paris o La Playa.
Al 2003, arriba "Lo que te conté mientras te hacías la dormida", on destaquen Puedes contar conmigo, Rosas, Geografía o 20 de Enero.
Per últim, aquest 2006 que estem a punt de deixar enrere, el grup donostiarra ha publicat "Guapa" millor àlbum nacional de los 40 Principales,amb canços importants com Muñeca de Trapo o Dulce Locura.
Des del primer dia em considere fan d'aquest grup. L'he escoltat un munt de vegades els dies de tristor (l'optimisme d'algunes lletres em feia olvidar certs problemes), exàmens, al cotxe... també moltes orquestres han tocat temes seus.
Per mala sort, només he tingut l'oportunitat de vorel's en directe una vegada. Va ser al juliol de 1999 a la Plaça de Bous de Castelló. D'aquell concert recordo que Amaia va sorprendre al públic quan van tancar el seu repertori amb el mític tema d'ABBA, Xiquitita.
Espero que la carrera de Pablo Benegas, Xabi San Martín (el crack compositor), Álvaro Fuentes, Haritz Garde i Amaia Montero, continue deixant grans cançons que passen a formar part de la història de la música pop en castellà.

LA FESTA DEL MENOR

Fa dos dijous, vaig retornar a la festa que cada desembre organitza el Colegi Menor de Castelló. Amb el pas del temps he notat que s'han produit alguns canvis en la celebració d'aquesta festa.

Fa un munt d'anys, la festa del Colegi Menor es celebrava al pati del Colegi Menor (el de xics, al carrer Orfebre Santolinea, al costat de la Plaça País Valencià). Més tard va passar a fer-se al lloc actual, la discoteca Aquí Me Quedo, al poligon Los Cipreses de Castelló.

Recordo que els primers anys que vaig anar, hi havia un munt de gent, ja que abans entre xics i xiques (a l'Avenida Hermanos Bou), eren molts els que es quedaven als Menors. De la meua edat, podria citar a David,Ana o Jessica, entre d'altres, que van passar la seua epoca estudiantil d'institut allí. Es podia visitar a coneguts i parlar amb ells per telèfon era divertit, ja que encara no hi havia movils (estic parlant de 1996-1999) i el recepcionista avisava per megafonia a tot l'edifici que tal persona tenia una trucada de telèfon. Allí podies jugar a pimpong i a vegades també et donaven a berenar. Les habitacions eren un poc menudes i estaven compartides per 4 persones.

Segons contaven, el dia de la festa els residents no anaven a classe i es passaven el dia bevent amb una taja terrible. Es feia esmorçar, dinar i sopar.

Per la nit, la gent es reunia al mitic Barralet i començava la festa allí. Ara aço ja no es fa. Després a buscar els autobusos per anar a AMQ. Cap a les 6 del matí ix l'últim bus de tornada i algú l'ha perdut, tenint que tornar a casa caminant durant una estona ben llarga.

Amb el canvi d'amos aquesta discoteca va passar a dir-se la House i ara personalment, la musica que posen es pitjor que la d'abans.

Aquestos darrers anys, la festa del Menor ha passat de celebrar-se l'últim dijous abans de Nadal a fer-ho l'anterior, amb la qual cosa, va menys gent ja que al dia seguënt hi ha classe normal. Si era l'últim dijous, normalment no passava res per no anar a classe a l'altre dia, ja que era l'últim i a vegades no es feia ni classe.

Possiblement ja no puga tornar a anar a d'altra festa del Menor, una festa que sempre recordarem els que vam estudiar a Castelló (i també d'altres que han estat esporàdicament), cita ineludible i molt esperada (a partir del pont de desembre ja es feien preparatius) i preludi de la gran quantitat de festes que tenim a Vilafranca pels Nadals.

PRIMERA NEVADA DE LA TEMPORADA

Ha estat escassa, tan sols 2'5 cms. Un fet més que ens diu que s'acosten els nadals.

La nota tràgica de la setmana ha estat la mort del cinctorrà, Alberto Manero, en accident de tràfic. Va jugar als juvenils de Vilafranca i va fer un munt de bones amistat per ací entre les quals m'incloc. Quina llàstima que el destí final seu estiguera als 19 anys.