POCA GENT ALS PABELLONS DE CASTELLÓ

Torno a escriure aquest antic post, ja que m'atacava l'spam i a vore si canviant-lo de lloc, se'n va.

dilluns 24 de març de 2008


Fa uns mesos vaig parlar de la selecció espanyola de futbol sala, que s'havia proclamat campiona d'europa de futbol sala i la poca repercussió que havia tingut, sobretot als mitjans de comunicació estatal. També parlava de la poca assistència als partits del Playas de Castellón, que entre la mala gestió de la directiva i l'esperat ascens del CD Castelló a Segona Divisió A, ha vist com el pabelló esta casi buit.

Avui al Mediterráneo, Isma Mateu, que estava al Levante de Castelló quan jo vaig fer les pràctiques al 2004, fa una reflexió, que tot el món de l'esport castellonenc tindria que tindre molt en compte. L' ha feta, després que el dissabte el Playas de Castellón Futbol Sala jugara un partit de portes obertes, amb només 300 persones, en un recinte al qual caben 5000.Ací vos la dixo.


"Entristece ver desiertas las gradas del Ciutat de Castelló cuando juega el Playas o el Amics del Bàsquet, los dos máximos exponentes del deporte provincial de élite que compiten semanalmente en el gran pabellón de la capital de La Plana. Con la ampliación del pasado verano el recinto alberga a 5.000 espectadores, por lo que la sensación de ambiente frío reina en los partidos oficiales de sus usuarios. Sin ir más lejos, el pasado sábado se vivió una triste imagen, ya que en jornada de puertas abiertas solo acudieron 300 aficionados.Estampas como la del choque de los playeros ante el Azkar Lugo abren, como de costumbre, el manido debate de si la pasión por el fútbol sala ha decaído en Castellón.

Personalmente creo que ese boom comenzó a disminuir paralelamente al ascenso del Castellón a Segunda A.Pero hay un trasfondo mucho mayor: ¿Hace falta un pabellón intermedio para la capital? Sinceramente, me parece la opción más factible. El de Grapa es demasiado pequeño y el del Grao no reúne las condiciones requeridas por la LNFS. A buen seguro que un recinto con capacidad para unas 1.000 ó 1.500 personas sería más útil para el Playas, Amics y todo aquel club que lo necesitara. A poco que fueran 400 aficionados, la sensación sería otra y habría más presión para el rival. Que tomen nota los políticos".

TEMPS D'EXÀMENS DES DE LA LLUNYANIA

Per aquestes dates, ja fa 9 anys, començava el meu primer periode d'exàmens a la Universitat Jaume I, era el curs 2000-2001.

Recordo que l'afrontava amb cert temor, com imagino la gran majoria dels "rookies" universitaris, ja que realment el sistema d'avuluació de les assignatures a l'àmbit universitari no té res a vore amb el de l'institut.

Al començar el curs, miraves el LLEU, la guia de l'estudiantat, fixan-te amb el calendari acadèmic i veies que no hi havien exàmens fins passat reixos. I a més, durant aquestos dies, no hi havien classes pressencials.

Així, fins pràcticament arribar Nadal, l'activitat fora de classes es resumia a fer els nombrosos treballs de les diferents assignatures. I a les vacances a començar a repassar, abans s'havien apuntat a l'agenda les dates dels exàmens i de vegades les assignatures de lliure configuració avançaven els exàmens per als alumnes als quals els coincidia l'examen amb algun de la seua pròpia carrera.

Ara em ve al cap, durant aquell primer semestre universitari vaig fer 8 exàmens en 4 setmanes i al segon semestre 10 en 4. Els primers anys vaig acabar els exàmens cap al 13 de juliol, amb una calor sufocant a l'aula. Ara per sort, han canviat les coses i diguem que el curs acaba l'últim dia del mes de juny, això si, després de retallar el temps d'exàmens del primer semestre a 3 setmanes.

Del periode d'exàmens propiament dit, es podrien contar una gran quantitat d'anècdotes. Normalment la gent comença a preparar els que li venen la primera setmana i després més o menys sobre la marxa.
Un es pot considerar afortunat si no té exàmens en dies consecutius. Després tenim el dilema dels exàmens que ens toquen en dilluns, sobre si anar o no al poble el cap de setmana. Personalment diria que jo sempre anava al poble encara que tinguera examen al dilluns següent. Tractava d'aprofitar al màxim els matins de dissabte i diumenge i per la vesprada poca cosa feia. També es poden considerar mítiques les matinades en dia d'examen, alçar-se a les 4 o 4'30 del matí, per estudiar fins les 7'30, tenint l'exàmen a les 9. Els dies de pluja era molt complicat trobar lloc a l'autobus, més a la parada del Paseo Morella, on ja arribaven de gom a gom.

Freqüents eren les cridades per telefon la vesprada abans de l'examen, de companys per saber si tal cosa anava o era o no important.

Després, el ritual al arribar a la UJI solia ser paregut. Buscar l'aula a la qual tenia lloc l'examen (cosa realment difícil a les de lliure configuaració que no es feen a la facultat on s'estudiava) i sentar-se a un lloc ni molt lluny ni molt prop de la pissarra. També eren típiques algunes anotacions a les taules, encara que amb exàmens universitaris tampoc son d'una importància vital.

Abans de que arribara el professor amb els fulls, tot el món parlava de coses de l'examen, es miraven preguntes d'anys anteriors, jo em posava nerviòs quan anava amb poques expectatives d'èxit.

Ara em ve al cap, l'aula més extranya on vaig fer un examen. El saló d'actes de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, amb una minitaula per escriure i sempre estava tancada i no s'obria fins poc abans de fer l'examen. També rares eren les aules de l'antic Campus Carretera Borriol, a l'edifici gris, amb uns bancs realment incòmodes.

L'últim examen UJI el recordaré tota la vida. Després d'haver demanat la Convocatòria Extraordinària Final de Carrera de 2 assignatures, a una estava jo sol i em va tocar el mestre a casa per telèfon, vam acordar dia i hora per fer-lo i va resultar que ell aquell dia no estava i me'l vaig estar a un dels laboratoris de psicologia de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, jo sol, vigilat de tant en tant per una colaboradora del departament, una sensació realment molt extranya.

Espere que no s'haja fet llarg aquest text amb les meues vivències sobre la UJI i els exàmens
fets allí.

Ara diuen que amb el Pla de Bolonya, no es faran exàmens al septembre, sinó a juny, avançant l'acabament del segon semestre a maig, vorem.

MAGDALENA FESTA PLENA, MENUDO MOGOLLÓN...

Així comence la cançò que tots coneixereu de Tom Bombadil.

La Magdalena 2007 la recordaré sempre com una de les pitjors que he viscut, ja que just ixa setmana vaig començar el treball de Cantavella, en lo qual adeu als dies lliures de cap de setmana. Només vaig poder estar a Castelló tres dies, cap divendres i cap dissabte.Però l'edició de les Festes de la Magdalena del 2008 es presenta molt millor que l'anterior, encara que 4 dies treballaré.Divendres ja una eixideta, que segur que hi haurà ambient per Lagasca, zona que no visito desde fa moltíssims mesos.

El dissabte a Castàlia, Castelló-Sevilla B, gran ambient a l'estadi de l'Avinguda Benicàssim a les festes, quasi tots els anys solc anar al futbol. Per la nit, segur que la Plaça de les Aules estarà a rebentar i molta festa.

El diumenge també hi haurà bon ambient, desfile de gaites entre d'altres aprofitant que a Castelló es festa local dilluns, jo també tinc festa, al igual que molta gent dels pobles, sobretot estudiants.

El dilluns, per la vesprada un acte xulo es l'encesa de gaiates i per la nit el primer concert, Conchita allà al recinte ferial, per lo menos està cobert. També espero anar a Soraya (dimecres) i Mago de Oz (divendres).El segon finde la festa està totalment al carrer, en el colorit i l'ambient que donen les bandes participants al Festival Internacional de Música de Festa.A vore com seran enguany les gaites del meu sector, es el 18 Cremor, la zona on té piso la major part de la gent de Vilafranca.Bueno, a mitat semana, segurament des del ciber del costat de l'estació, tocarà fer un balanç dels primers dies de festes.

Al Desvan segurament també tocarà fer una asomada, moments molt mítics i sempre posen els temazos propis d'estes festes com "La Panderola", "Pam Pam Orellut" i "Vivimos en Castellón".

Passeu-ho bé els dies que pogueu estar per la Plana.

CONTINUA EL "DESPILFARRO" A LA DIPU DE CASTELLÓ

Jo també vull ser assessor del Sr. Fabra, president de la Diputació de Castelló. Tenia 32 assessors, la majoria familiars de càrrecs del PP. Pues bé, ara ja en té 33, ja que segons la Cadena Ser, el BOP de la provincia de Castelló publica avui que la germana del golfista de Borriol, Sergio Garcia, s'incorpora al sèquit, dintre del grup E, i tindrà un salari anual de 32000 euros, tota una barbaritat.

I després, encara dirà el Sr. Fabra que el govern central margina a la provincia de Castelló. En 3 assessors tindria prou i com a maxim 18000 euros a l'any.

Aixina anirien les coses molt millor. A vore si aprenem...

CAOS CIRCULATORI A CASTELLÓ

Si ja ara ja no n'hi ha prou, quan estiguen acabades les obres de la Ronda Mijares, el caos serà quasi complet.

Vos conto, en un futur la Ronda Mijares tindrà un sol carril, el central, eliminant-se els altres dos que hi han fins ara. Aquestos dos carrils passaran a ser zona peatonal, o sigui, cera. Per que vos feu una idea, es una farà una cosa similar al que van fer al Carrer Enmig, amb unes ceres enormes i un sol carril.

A la llarga, tot el centre de Castelló es convertirà en zona peatonal i la gent tindrà que deixar els cotxes al Passeig Ribalta, tal i com es feia abans, per anar al centre. Per anar als llocs, augmentarà de forma consirable el tràfic de les circunvalacions.