L'ALTRE FUTBOL, ON DE VERTAT HI HA PATIMENT

Fa uns pocs dies, tots podiem veure per la tele com el FC Barcelona celebrava el seu "Copa, Lliga i Champions". Jugadors molt mediàtics i amb uns sous que fan que tinguen la vida solucionada en quant al tema econòmic.

El titol d'aquesta entrada va referit als equips que lluiten per pujar de categoria a partir de Segona B, aquestos dies estan jugant les eliminatòries de promoció. A les mateixes podem trobar equips de molt diversa procedència geogràfica, econòmica i també amb històries que no es pareixen en res.

Per pujar de Segona B a Segona A, quede el Vilareal B, filial de l'equip presidit per Fernando Roig, dos històrics com Jaen i Real Unión de Irún i també l'Alcorcon, que mai ha estat a Segona en els seus curts 38 anys d'història. Altres equips amb renom con el Sabadell o l'Alcoyano ja han estat eliminats.

Per ascendir de Tercera a Segona B, ja han pujat grans equips com l'Oviedo o el Compostela, que fa 10 anys estaven a Primera, molts equips filials també lluiten per pujar així com altres equips de grans ciutats, cas del Terol, que un any més s'ha quedat pel camí.

Per últim, també destacar la promoció de Preferent a Tercera Divisió, un futbol amateur, on els diners son claus per aconseguir l'objectiu. Ací a Vilafranca seguim amb atenció els equips provincials, enguany al Benlloch, que per poc es classifica per a l'eliminatòria final i el Borriol de Sergio Garcia que es jugarà davant el Torrellano alacantí l'opció de fer història.

Aquestes eliminàtories serveixen per revolucionar tota una població o ciutat. Al ser a doble partit, l'emoció es màxima i de vegades es fan desplaçaments de moltes hores d'autobus com el que va fer el Terol a Villanueva de Cordoba.

Aquest tipus de futbol m'apassiona, disfruto molt veent els partits que fan als canals autonòmics.

EL 17é CONCERT DE LA IGLESUELA, NENA DACONTE

En anys anteriors, els lectors habituals d'aquest bloc, sabran que feia prèvies del concert que portaven a la Iglesuela del Cid (Teruel), enguany toque crònica a posteriori.

Enguany, es va saber la data i el grup poc més d'un mes de la seua data de celebració, dissabte 4 d'abril, Nena Daconte. Potser la tormentosa situació política que ha atravessat la població en els últims mesos, amb dimissió inclosa de l'alcaldesa del PAR i tornada de l'anterior alcaldesa del Partit Popular, va provocar que els cartells anunciadors no es publicaren fins la segona setmana de març.

Per aquestes terres del nord de Castelló i sud de Terol, quan arriba el mes de desembre, solen apareixer noms de possibles protagonistes d'aquest concert que ja s'ha fet un lloc al panorama musical.

Nena Daconte va ser el grup escollit i de seguida l'opinió majoritària de la gent va ser que no era un grup massa atractiu, més si es comparava amb els concerts d'anys anteriors.

Nena Daconte (nom d'un personatge d'un llibre de Garcia Márquez), està format per la madrilenya Mai Meneses, que va participar a la segona edició d'Operación Triunfo (es la primera d'aquest programa que va a la Igle) i el músic barceloní Kim Fanlo. El grup es forma al 2005 i té dos àlbums "He perdido los zapatos" de març de 2006 amb 70000 copies i éxits com Idiota o En que estrella estará, cançò de la Vuelta a Espanya 2006, i "Tiempo de carnaval" amb 60000 copies fins el moment on ha destacat el single "Tenía tanto que darte".

Les afirmacions de que no era un grup massa atractiu es van confirmar amb la venta d'entrades anticipades a 16 euros, a Vilafranca cap a les 60.

El concert de Nena Daconte el van pressenciar cap a les 700 persones, l'entrada més fluixa dels que he presenciat, al 2001.

Van començar la seua actuació cap a la 1'10 de la nit, quan estava anunciada a les 12. L'inici va ser bastant espectacular amb confeti i serpentines que van caure sobre l'escenari. Van començar amb "Tenia tanto que darte" el seu últim exit, cosa que no sol succeir als concerts, que comencen amb la cançò mes popular.Després va haver un altre moment destacat amb "En que estrella estarà".

La resta del concert molt monòton, cançons bastant lentes, que no van fer que el públic disfrutara de valent, la gent molt parada i sense saber les lletres. Ocurrien coses poc frequents en altres concerts, com que la gent parlara mentre cantaven o que es donara una volta pel local.El so no va ser del tot bo, ja que des de la part final del recinte no s'entenien les lletres de les cançons.No van haver les cues d'altres anys per entrar, tampoc espentes a mitat concert, la gent amb molta tranquilitat, poca gent a la barra.

Coses que en definitiva podrien ser atribuibles en certa manera al poc "tirón" que va tindre la pressència de Nena Daconte.

Després, sobre les 1000 persones van pagar 8 euros per gaudir de la orquesta Tàndem i la discomòbil. Al concert de la Igle sempre porten la mateixa orquesta, que té un repertori poc habitual i a més no actuen per ací en la resta de l'any, un cosa bastant extranya. A més hi ha la sensació d'agobio, molta gent en un espai que l'escenari de l'orquesta redueix.

Ara a esperar el possible concert del 2010, i a vore si té més éxit.

Els concerts de la Igle han estat:

1993: LA FRONTERA
1994: INHUMANOS
1995: TENESSEE
1996: CELTAS CORTOS
1997: ROSARIO
1998: PRESUNTOS IMPLICADOS
1999: CAMELA
2000: AZUCAR MORENO
2001: REVOLVER
2002: CAFÉ QUIJANO
2003: DAVID CIVERA
2004: EL CANTO DEL LOCO
2005: M-CLAN
2006: EL ARREBATO
2007:MELENDI
2008: EL SUEÑO DE MORFEO
2009: NENA DACONTE

HANDBOL I MÚSICA, DOS DELS REFERENTS SOCIALS DE VILAFRANCA

Feia un temps que em venia al cap la idea d'escriure alguna cosa sobre Vilafranca, especialment sobre coses que de vegdades no tenen la repercussió que es mereixen.

Finalment, dos fets que han tingut lloc quasi alhora m'han animat a fer-ho.

D'una banda, l'éxit de l'equip cadet d'handbol femení de l'IES de Vilafranca, proclamant-se campió de la lliga provincial cadet i de l'altra, la selecció de David Barreda Tena, bon amic meu, per a l'Orquesta Simfònica de Youtube.

Primer el tema esportiu. Com cada any, l'IES de Vilafranca i el Colegi en Blasc d'Alagó participen a través de l'Escola Esportiva de Vilafranca als Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana. Enguany, han estat 3 els equips d'handbol que han participat.

Els equip cadet femení i l'infantil participaven a la mateixa lliga, d'àmbit provincial, junt als equips de Vinaros cadet, Vinaròs infantil, Almassora, Alcalà de Xivert, Vilareal, Onda.

L'equip cadet ha guanyat la competició amb només 2 derrotes en tota la lliga. Un gran treball de tot l'equip, entrenat per Toni Vicente amb la colaboració de Mª José Ripollés, Marta Tena i Patri Tena als entrenaments i que ha tingut com a jugadores a Carla Fabregat, Clara Altabás, Miriam Tena, Belén Monfort, Lucia Fabregat, Celia Gil, Rebeca Andrés, Alicia Tena, Bea Fortanet, Lara Fortanet i Virginia Ripollés.

L'equip infantil també ha tingut una destacada actuació, quedant el primer entre els infantils.

A principis d'Abril, ambdòs equips participaran a la Copa Provincial, en categoria cadet i infantil, on tenen grans possibilitats d'aconseguir la victòria final.

L'altre equip que ha participat als Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana ha estat l'equip aleví masculí, disputant partits de minihanbol, també amb molts bons resultats.

Amb aquestos tres equips, s'ha recuperat en certa manera el camí iniciat per les xiques del Club Hanbol Femení Vilafranca, que cada 15 dies, durant el final de la dècada dels anys 90 i a principis d’aquesta, omplien de gom a gom les grades del poliesportiu els dissabtes per la vesprada. Públic de totes les edats acudia a pressenciar els seus partits.

Competien a una categoria d’àmbit autonòmic, jugant partits per tot el País Valencià. Equips com l’Almassora, el Riba-roja, l’Eliana o el Picassent van ser alguns dels seus rivals.

Cada desplaçament suposava un gran esforç, degut a la llarga distància recorreguda. De vegades, les vilafranquines es passaven mig dia fora de casa.

Els resultats van ser prou bons i l’equip sempre va acabar situat a la zona mitja-alta de la taula classificatòria.

Toni Tena va ser l’entrenador d’aquell equip, tenint a les seues ordres a jugadores com Rebeca Troncho, Silvia Miralles, Gema Miralles, Silvia Colom, Maria Jose Piquer, Rosa Mari Falcó o Silvia Monfort.

Finalment, l’equip va acabar desapareixent, fruit del cansament i del gran esforç que suposava competir tant lluny de Vilafranca.

Aquest equip també va agafar el relleu d'altres xiques que van pràcticar l'hanbol a la localitat a finals de la dècada dels 70 i 80. També l'hanbol masculí va tindre una certa importància per aquell temps.



Ara ja toca parlar del tema musical. Per molts es sabut la gran transformació que ha experimentat la banda de música de Vilafranca des que el vilafranquí Pau Monfort es fera càrrec de la seua direcció ara fa 21 anys, 1988.

Amb anterioritat a aquest fet, cal destacar l'any de creació de la banda, 1928, tenint com a primers directors a Jose Royo i Juan Eiroa. Al 1963, amb José Castelló de director, es dona una prolongació còmico-taurina amb el nom de "Los Bohemios" que va fer que els músics vilafranquins recorregueren diferents provincies espanyoles amb un notable éxit.

Per últim a 1981, sent Jose Maria Ferrer el director, s'aconsegueix el segon premi de la tercera secció al VI Certamen Provincial de bandes de música.

I arribem, a la brillant época que està vivint la música de banda a Vilafranca baix la direcció de Pau Monfort.

Al 1992 es convertiex en Societat Musical, adoptant el nom actual "Unió Musical de Vilafranca".

Els éxits han vingut un darrere l'altre als últims 10 anys:

1998
Primer premi - XXI Certamen Provincial - 3ª secció.
Primer premi - XX Certamen de la Comunitat Valenciana - 3ª secció.
Segon premi - Certamen internacional “Ciutat de València - 3ª secció.

1999
Primer premi i premi especial a la millor banda de la Comunitat Valenciana - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2000
Primer premi - XXIII Certamen Provincial - 3ª secció.
Primer premi - XXII Certamen de la Comunitat Valenciana - 3ª secció.

2001
Primer premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2002
Primer premi - XXV Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.
Segon premi - XXIV Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

2003
Tercer premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2004
Primer premi - XXVII Certamen Provincial - 2ª secció.

2006
Primer premi i Menció d’Honor - XXIX Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - XXVIII Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

2008
Primer premi i Menció d’Honor - XXXI Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.
Segon premi - XXX Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

La creació de l'Escola de Música de la Unió Musical de Vilafranca ha estat clau per al seu creixement, actualment 12 professors i vora els 100 alumnes, certifiquen el gran futur de la UMV.

Aquestos éxits han vingut acompanyats d'altres a nivell individual com el premi aconseguit pel director Pau Monfort a l'any 2005 al I Concurs de Composició “La Lira de L’Alfàs” en la modalitat de pas-doble de concert.

També el trombonista Rubén Prades ha passat a formar part de l'Orquesta Nacional d'Espanya, sent a més professor de trombó i bombardí de la mateixa i Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Salamanca.

L'últim éxit ha arribat de la mà de David Barreda, trompa de la UMV i que també participa entre d'altres a l'Orquesta Simfònica de Castelló i que actualment està cursant el Master of Music Conservatorium a Maastrich (Alemanya).

David es va presentar per formar part de l'Orquesta Simfònica de Youtube i va resultar escollit junt a 2 músics espanyols més d'un total de 3000 candidats. En total seran 90 músics de 30 paisos, els que formaran part d'aquesta "singular" formació. Viatjaran a Nova York per participar en una conferència de música clàssica que culminarà el día 15 amb el concert al Carnegie Hall, on interpretarán "Eroica" de Tan Dun dirigits por Michael Tilson Thomas.

A ben segur, que en un futur no molt llunyà, algum membre de la UMV podrà seguir els passos exitosos de Ruben i David.

Per últim, fer referència als conjunts musicals que han marcat la vida musical a Vilafranca i que han fet gaudir a les diferents generacions de vilafranquines i vilafranquins. Primer van ser els Willfranc's, després Ciclades i Adésiara, a continuació Alinodoro i Quinta Toma, per últim La Banda del Papa Joan i los Oye Chico All Stars i també Alimanya, que va traure una maqueta al 2007 i ha actuat a diversos llocs com ara La Mata, Benlloch, Castelló o Atzeneta del Maestrat a més de Vilafranca.

Handbol i música, sens dubte, dues coses de les quals pot parlar amb orgull la gent de Vilafranca.

ES REPETIX MOLTES VEGADES AL TENNIS FEMENÍ

Primer tema del nou any 2009.

El passat cap de setmana va acabar l'Open d'Austràlia, el primer Grand Slam de la temporada amb les victòries de Rafa Nadal i Serena Williams. Un torneig marcat per les altes temperatures, cap als 43 graus de màxima i pistes amb cobertura retràctil per evitar el calor.

Una de les noticies ha estat la tornada a la competició de l'australiana d'origen croat Jelena Dokic, que va tindre problemes amb el seu pare a partir de la seua entrada al món professional amb 18 anys.

Moltes vegades han passat coses extranyes a les tenistes, que han acabat retirant-se relativament joves.

L'americana Jennifer Capriatti va irrompre en 16 anys guanyant tornejos importants i als 19 es va tindre que retirar per problemes de drogues. Va tornar uns anys després, pero ja no va ser el ateix.

També la suisssa Martina Hingis, va dominar el circuit de manera arrolladora, pero es va cansar i es va retirar als 25 anys, com les belgues Justine Henin i Kim Clijsters, retirades abans dels 30.

I famosa es Anna Kournikova que ja fa més de 4 anys que no juga al tennis.

VORE UN BARÇA-MADRID A L'ARAGÓ

Encara que parega extrany, no era el primer "derby" que veia per televisió estant a la comunitat aragonesa. Al 1992 estava a Saragossa i el vaig vore allí.

Aquest últim, el del dissabte 13 de desembre, estava a La Igle, com molts vilafranquins que no van poder vore-ho a Vilafranca. D'altra gent va escollir Ares, Castellfort o Morella per poder gaudir del partit més esperat de l'any a la lliga.

Aquesta emigració momentània va vindre donada pel fet que a Vilafranca no es veu la Sexta en format analògic ni tampoc es rep la senyal de la Televisió Digital Terrestre (TDT). La gent que es va quedar al poble, ho va seguir a través de l'ordinador per mitjà del portal rojadirecta.

Una situació bastant curiosa, que segur va afectar a més pobles de la geografia espanyola.

Bé, després de molt de temps torno a escriure per ací. Espero que en el futur ho faja amb més assiduitat.

LA TINENÇA DE BENIFASSÀ EN PERILL

A l'Aplec de Villores me van donar una pegatina de SOS Tinença, la plataforma que lluita contra les urbanitzacions i el despropòsit que suposa el Pla General d'Ordenació Urbana de la Pobla, clarament insostenible i agressiu contra l'entorn i valors de la comarca.La cançò d'avui, relacionada amb aquesta terra de la Tinença anb Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries.

DE LA TERRA DE L'EBRE (D.O.)Lletra: A.Gaya / Música: J.Fusté-A.Gaya

Paisatges, colors, pobles, cases, pedres, històries, anys, homes, dones, sentiments i amors de la terra de l'Ebre.

Baixo el Coll de Balaguer

entre mel i gent pesquerai,

com si es tanqués el mar,veig la Punta del Fangar.

Brilla el far entre les dunes,

la primera llum del Delta.

Mil ocells blancs em saluden

quan travesso les llacunes:

olor d'arròs, colors d'aigua,arbres grans i solitaris.

Al fons, la sal de la Banya,

des d'on la Ràpita canta.

Sota el capell de Montsià

enfilo cap al Marjal,

de la vora del riu Sénia

veig camins que van al sud:les mateixes oliveres...

els mateixos garrofers...

Ebre amunt, ciutats antigues,entre torres i campanes,

guarden les pedres dels íbers,

les monedes dels romans,les cançons i l'art dels moros

i les cases dels cristians.

Per hortes, barrancs i planes,

s'amaguen arbres i cases:

pobles de gent sense pressa,que crida amb el vent de dalt,

que pren el sol quan treballa

i corre el bou quan hi ha festa.

Cap a les terres de daltroques com les de Benet,

serres com les de Cavalls i Pàndols,

i un vi que porta alegria,

inspiren pintors, artistes,

somniadors de nit i dia.

I, al mig de tot, el gran Port

que és la muntanya més alta:

es pot veure, en dia clar,

del Pirineu a Mallorca,

el Coll de l'Alba, Cardó

i tots els colors del Delta.

Diu que al Tossal dels Tres Reis,

quan fa vent, sona una jota,

i que la canten tres veus,tres veus que se saben entendre:

Matarranya, Maestrati la gran terra de l'Ebre.

Qui és qui sap d'on vé la jota,

si puja o baixa pel riu,

si arriba de dins del mar,

o si la cantava un moro?

Qui és qui sap si vé del mar,

o el vent de dalt ens la porta?

Són paisatges i colors,

són pobles, cases i pedres,

són històries i són anys,

són els hòmens i les dones.

Són sentiments, són amors...

Són de la terra de l'Ebre.

LES "MINIFESTES DEL SETEMBRE"

Fins a l'any 1988 les festes patronals de Vilafranca es feien en honor a la Mare de Deu del Llosar, entre la primera i la segona setmana del mes de septembre.Una vegada van passar les festes a l'agost, a partir de l'any 1995, més o menys, va començar a fer-se un cap de setmana, el més pròxim al 8 de septembre, amb bous i orquesta pels diferents carrers del poble.

Així el carrer Trinquet, el carrer Nou, els carrers Reverendo Juan Puig i Morella, el carrer Explorador Andrés i el carrer la Bassa, van ser els escenaris taurins.Després aquestos actes, van passar a celebrar-se a la Plaça de la Constitució, fins enguany, on els bous es faran a l'entorn de la plaça de bous.L'orquesta d'aquest cap de setmana, sempre sol ser gratuita.

La foto correspon a la nevera de Vilafranca, cap a l'any 1960.

ÉXIT MUSICAL, NO TANT D'ASSISTÈNCIA

Dissabte per la nit a Vilafranca, espectacle musical de nivell, després de 9 anys.Primer van actuar Sidecars, liderats pel germà de Leiva, amb molt poca gent. Cap a les 23'15, quan jo vaig arribar al Camp del Serrito, menys de 500 persones.

A les 12 de la nit, amb una puntualitat quasi exacta, Pereza feia la seua aparició a l'escenari, ubicat a la porteria del Carrer Santa Bàrbara. Van ser 2 hores de ritmes rock i pop, amb clares influències de grups com Los Rodriguez, The Beatles i Oasis.Leiva, Ruben i la resta de la banda ho van deixar tot damunt l'escenari.

Especialment comunicatius amb la gent, els moments de més ambient van ser per a les cançons més conegudes de la banda madrilenya com Todo, Lo que tengo yo adentro, Estrella polar, Aproximación, Princesas i Pienso en aquella tarde, amb la qual, cap a les 2, van donar per tancat el recital.Després la festa va continuar amb la orquesta La Nave, que va actuar a l'escenari de la porteria del Carrer Santa Teresa.Fins ací la part de festa. Ara toca fer reflexió.Part del titol es "No tant d'assistència".

En total, cap a les 2000 persones van entrar al Camp de Futbol del Serrito. Una xifra un poc menor de l'expectativa de gent que podia esperar.Per tots es sabut de les dificultats existents a l'hora d'organitzar i finançar un espectacle d'aquestes característiques. A més, s'ha de tindre en compte que la poca població dels pobles dels voltants.

A l'hora d'analitzar l'assistència de públic, destaca la gran resposta vilafranquins i la reduida representació de pobles com Portell, Iglesuela o Mosqueruela, on la gent de Vilafranca, es un important factor econòmic a les festes i orquestes d'estos pobles. Cas a part mereix, Cantavieja, alguns van estar al concert. Els organitzadors de la festa de San Cristobal van proposar fins i tot, el canvi de data del concert.

Amb tot açò, el que ha de fer la gent de Vilafranca es prendre nota, i defensar al màxim les festes que es fan al poble i quedar-se més al poble, anar menys a poblacions veines que ajuden poc a Vilafranca.A partir d'ara, el balanç econòmic de la comissió de festes, dirà els resultats finals del concert. D'aquestos, en bona mesura, dependrà de que a l'any que ve, tornem a tindre concert a Vilafranca o pel contrari, tinguem que passar uns quants anys per a tornar a veure'n un.