dimecres, 10 de febrer del 2010

POCA GENT ALS PABELLONS DE CASTELLÓ

Torno a escriure aquest antic post, ja que m'atacava l'spam i a vore si canviant-lo de lloc, se'n va.

dilluns 24 de març de 2008


Fa uns mesos vaig parlar de la selecció espanyola de futbol sala, que s'havia proclamat campiona d'europa de futbol sala i la poca repercussió que havia tingut, sobretot als mitjans de comunicació estatal. També parlava de la poca assistència als partits del Playas de Castellón, que entre la mala gestió de la directiva i l'esperat ascens del CD Castelló a Segona Divisió A, ha vist com el pabelló esta casi buit.

Avui al Mediterráneo, Isma Mateu, que estava al Levante de Castelló quan jo vaig fer les pràctiques al 2004, fa una reflexió, que tot el món de l'esport castellonenc tindria que tindre molt en compte. L' ha feta, després que el dissabte el Playas de Castellón Futbol Sala jugara un partit de portes obertes, amb només 300 persones, en un recinte al qual caben 5000.Ací vos la dixo.


"Entristece ver desiertas las gradas del Ciutat de Castelló cuando juega el Playas o el Amics del Bàsquet, los dos máximos exponentes del deporte provincial de élite que compiten semanalmente en el gran pabellón de la capital de La Plana. Con la ampliación del pasado verano el recinto alberga a 5.000 espectadores, por lo que la sensación de ambiente frío reina en los partidos oficiales de sus usuarios. Sin ir más lejos, el pasado sábado se vivió una triste imagen, ya que en jornada de puertas abiertas solo acudieron 300 aficionados.Estampas como la del choque de los playeros ante el Azkar Lugo abren, como de costumbre, el manido debate de si la pasión por el fútbol sala ha decaído en Castellón.

Personalmente creo que ese boom comenzó a disminuir paralelamente al ascenso del Castellón a Segunda A.Pero hay un trasfondo mucho mayor: ¿Hace falta un pabellón intermedio para la capital? Sinceramente, me parece la opción más factible. El de Grapa es demasiado pequeño y el del Grao no reúne las condiciones requeridas por la LNFS. A buen seguro que un recinto con capacidad para unas 1.000 ó 1.500 personas sería más útil para el Playas, Amics y todo aquel club que lo necesitara. A poco que fueran 400 aficionados, la sensación sería otra y habría más presión para el rival. Que tomen nota los políticos".

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres, 29 de gener del 2010

TEMPS D'EXÀMENS DES DE LA LLUNYANIA

Per aquestes dates, ja fa 9 anys, començava el meu primer periode d'exàmens a la Universitat Jaume I, era el curs 2000-2001.

Recordo que l'afrontava amb cert temor, com imagino la gran majoria dels "rookies" universitaris, ja que realment el sistema d'avuluació de les assignatures a l'àmbit universitari no té res a vore amb el de l'institut.

Al començar el curs, miraves el LLEU, la guia de l'estudiantat, fixan-te amb el calendari acadèmic i veies que no hi havien exàmens fins passat reixos. I a més, durant aquestos dies, no hi havien classes pressencials.

Així, fins pràcticament arribar Nadal, l'activitat fora de classes es resumia a fer els nombrosos treballs de les diferents assignatures. I a les vacances a començar a repassar, abans s'havien apuntat a l'agenda les dates dels exàmens i de vegades les assignatures de lliure configuració avançaven els exàmens per als alumnes als quals els coincidia l'examen amb algun de la seua pròpia carrera.

Ara em ve al cap, durant aquell primer semestre universitari vaig fer 8 exàmens en 4 setmanes i al segon semestre 10 en 4. Els primers anys vaig acabar els exàmens cap al 13 de juliol, amb una calor sufocant a l'aula. Ara per sort, han canviat les coses i diguem que el curs acaba l'últim dia del mes de juny, això si, després de retallar el temps d'exàmens del primer semestre a 3 setmanes.

Del periode d'exàmens propiament dit, es podrien contar una gran quantitat d'anècdotes. Normalment la gent comença a preparar els que li venen la primera setmana i després més o menys sobre la marxa.
Un es pot considerar afortunat si no té exàmens en dies consecutius. Després tenim el dilema dels exàmens que ens toquen en dilluns, sobre si anar o no al poble el cap de setmana. Personalment diria que jo sempre anava al poble encara que tinguera examen al dilluns següent. Tractava d'aprofitar al màxim els matins de dissabte i diumenge i per la vesprada poca cosa feia. També es poden considerar mítiques les matinades en dia d'examen, alçar-se a les 4 o 4'30 del matí, per estudiar fins les 7'30, tenint l'exàmen a les 9. Els dies de pluja era molt complicat trobar lloc a l'autobus, més a la parada del Paseo Morella, on ja arribaven de gom a gom.

Freqüents eren les cridades per telefon la vesprada abans de l'examen, de companys per saber si tal cosa anava o era o no important.

Després, el ritual al arribar a la UJI solia ser paregut. Buscar l'aula a la qual tenia lloc l'examen (cosa realment difícil a les de lliure configuaració que no es feen a la facultat on s'estudiava) i sentar-se a un lloc ni molt lluny ni molt prop de la pissarra. També eren típiques algunes anotacions a les taules, encara que amb exàmens universitaris tampoc son d'una importància vital.

Abans de que arribara el professor amb els fulls, tot el món parlava de coses de l'examen, es miraven preguntes d'anys anteriors, jo em posava nerviòs quan anava amb poques expectatives d'èxit.

Ara em ve al cap, l'aula més extranya on vaig fer un examen. El saló d'actes de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, amb una minitaula per escriure i sempre estava tancada i no s'obria fins poc abans de fer l'examen. També rares eren les aules de l'antic Campus Carretera Borriol, a l'edifici gris, amb uns bancs realment incòmodes.

L'últim examen UJI el recordaré tota la vida. Després d'haver demanat la Convocatòria Extraordinària Final de Carrera de 2 assignatures, a una estava jo sol i em va tocar el mestre a casa per telèfon, vam acordar dia i hora per fer-lo i va resultar que ell aquell dia no estava i me'l vaig estar a un dels laboratoris de psicologia de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, jo sol, vigilat de tant en tant per una colaboradora del departament, una sensació realment molt extranya.

Espere que no s'haja fet llarg aquest text amb les meues vivències sobre la UJI i els exàmens
fets allí.

Ara diuen que amb el Pla de Bolonya, no es faran exàmens al septembre, sinó a juny, avançant l'acabament del segon semestre a maig, vorem.

Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres, 4 de setembre del 2009

RESUM FESTES 2009


Torne l'activitat a este espai, després d'acabar les festes de Vila.La valoració que es pot fer es del tot positiva, tot i que enguany no hi haguera comissió.

El divendres victòria de Melopea al futbol sala, la presentació va estar bé amb Toni Rius de mantenidor i després em vaig gitar massa tard per al que hi havia.

Dissabte de matí al camp de futbol, de vesprada prova de bou i al Serrito Vila 2 Catí 5. Vaig sopar al camp de futbol. De nit a la Moby Dick prou gent.

Diumenge al igual que l'any passat, aigua i suspensió del concurs de retalls. Al camp de futbol es va jugar un triangular entre Cinctorres, Benassal i Tírig. De nit, de penyes.

Dilluns dia de les penyes. Encara els va ixir prou bé, per a lo corregut que ho havien montat. Sopar a Los Arcos i bons moments a la carpa amb Graham Foster i Dry River. El corro de Ramon Angel de la vesprada molt fluix.

Dimarts, dia de quintos. Cinc Tal Qual van omplir el parador de matí. De vesprada ambientet amb la xaranga i la sangria. De nit, sopar de bocata a la penya, pelicula prou xunga i festival amb Subversión X, un dels grups més seguits per la gent jove a Vilafranca. No vaig vore les vaques xarangueres.

El dimecres era el dia dels disfrassos tant menuts com grans. Molt de nivell als disfraços d'enguany destacant Bayoneta amb la seua "Reina del Fatto". Magia Negra notable com sempre. Vaig anar a resopar a casa de Melisa i Aroa, arribant a casa a les 9'45 del dijous. Vam vore la dia del grup de cornetes i tambors. De vesprada a la Pradera, campionat de guinyot. Sopar a los Arcos.

El dijous, primer 1 hora dormint. Després molt majo l'encierro infantil en canvi de recorregut i acabament a la plaça de bous. De vesprada a dormir i després de nit a Melopea gran ambient al campionat de poker. Molt bona l'entrada que va fer el segon bou de la Massà, llastima de la trompada.

Divendres, de vesprada el millor corro de les festes 2009 amb German. De nit, fluixa l'orquesta Antartida, que va actuar a l'Aplec.

El segon dissabte, també bona prova del bou de Sanchez Arjona i de vesprada a amanir la torrada que vam fer a la penya. De nit, excelent la Liverpool, sens dubte la millor orquesta que pot actuar a les festes d'un poble.

Diumenge de vesprada es va fer el concurs de recortes, faltave un poc de nivell als toreros i els bous un poc fluixos.

Després molta gent a Quico el Célio, que van fer passar un rato divertit. De nit, al Primi tertulia amb alguns membres dels Quicos i passades les 12 a canta madalenetes a casa Melisa i Miriam.Enguany, com es pot apreciar a la foto, hem tingut una animalada de gent forastera a les festes.

A la penya hem disfrutat amb la ruleta de la fortuna sobre begudes alcoholiques, l'ordenador i el karaoke, tot i que alguns dies sols erem 7.Per al 2010, es comenta que hi ha 16 membres de la penya Bona Pena en Passo disposats a assumir la comissió de festes, a més 6 xiques s'afegirien en lo qual, amb algunes persones més, estaria conformada la comissió. De penyes no es sap res.

Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres, 29 de juliol del 2009

31é APLEC DELS PORTS A LA MATA

Aquest 31é Aplec dels Ports a la Mata ere el meu nové Aplec, contant els 2 de Vila i el de Portell 1994 que vaig anar un ratet de vesprada.Com sempre, l'Aplec dels Ports s'espere en ganes, i aquest tot i no ser dels millors, va estar a l'altura de l'esperat.Divendres de nit, a les 12 a La Mata, molta gent pels carrers del poble. El lloc era de sobra conegut, ja que hauré estat 6 vegades en poc temps. L'escenari gran a la zona del frontó i la piscina.

Dos barres més estaven a l'Ajuntament i al porxe. El divendres es recordarà pels greus problemes tècnics que van fer que els barcelonins Dumbala Canalla només actuaren 30 minuts. Aspencat, grup de la Marina va tindre un poc més de sort i l'actuació va ser més que decent. I casi a les 3'30 de la matinada, dos hores i mitja més tard del que estaven anunciats, apareixia a l'escenari Tom Bombadil, que sens dubte va fer que molta gent de Castelló s'arrimara el divendres a l'Aplec.

La gent estava expectant per veure si la cosa aniria millor que a Magdalena, pero el regust amarg d'aquell segon dissabte de festes de Castelló va tornar a estar present durant la major part del concert. Instruments que no es sentien, apagons de llum inclosos, el grup va fer tot el possible i més per aguantar i animar a la gent que tenia moltes ganes de festa.

Finalment els problemes van desapareixer i van regalar 20 minuts d'autèntica locura amb els temes més populars com Cazadores, La Estrella de la Región o Castelló. Van acabar casi a les 5'15 i després va començar l'orquesta La Moda. A les 7 del matí a Vila.El dissabte a les 6 de nou a la Mata. Molt d'ambient a la zona central de la població, barres de l'Ajuntament i els porxes.

Vaig vore el teatre de Nanny Cogorno, un pallasso argentí que va oferir un teatre divertit i amb colaboració del públic. Els numeros de malabars i de màgia van estar presents. Després al pati de les escoles, justet havia començat el concert d'Alimanya, que aquestos mesos estan actuant per molts llocs. Altres grups també van tocar com per exemple, Kuitstik de Morella, Tos pa dentro o Bandits.De nit, bones actuacions musicals d'Atzukak i destacats S-Vaters, animant molt al públic i complint les bones referències que m'havien comentat sobre el grup.

Per últim, l'orquesta Antartida, que vindrà el segon divendres de festes.La gent de Vilafranca de totes les edats va estar present en aquesta jornada del dissabte.

El diumenge, molta menys gent, pero igual o més festa que els dies anteriors. També moltíssima calor. Cesk Freixas va agradar molt en la seua presentació a l'Aplec, Gran futur el del cantautor penedesenc. Després una gran novetat, els castellers de Torredembarra, que van fer torres humanes molt aplaudides per la gent.

I per tancar els 3 dies d'Aplec, des d'Ulldecona, Pepet i Marieta, festada absoluta amb gent de totes les edats de la comarca, que va començar cap a les 20'15. La gran senyera del dissabte van estar també present en aquesta vesprada dominical.Al 2010, la cita comarcal torna a Vilafranca, esperem que l'Aplec tinga l'acollida que es mereix.

FINS A LA PRÒXIMA...

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 8 de juny del 2009

L'ALTRE FUTBOL, ON DE VERTAT HI HA PATIMENT

Fa uns pocs dies, tots podiem veure per la tele com el FC Barcelona celebrava el seu "Copa, Lliga i Champions". Jugadors molt mediàtics i amb uns sous que fan que tinguen la vida solucionada en quant al tema econòmic.

El titol d'aquesta entrada va referit als equips que lluiten per pujar de categoria a partir de Segona B, aquestos dies estan jugant les eliminatòries de promoció. A les mateixes podem trobar equips de molt diversa procedència geogràfica, econòmica i també amb històries que no es pareixen en res.

Per pujar de Segona B a Segona A, quede el Vilareal B, filial de l'equip presidit per Fernando Roig, dos històrics com Jaen i Real Unión de Irún i també l'Alcorcon, que mai ha estat a Segona en els seus curts 38 anys d'història. Altres equips amb renom con el Sabadell o l'Alcoyano ja han estat eliminats.

Per ascendir de Tercera a Segona B, ja han pujat grans equips com l'Oviedo o el Compostela, que fa 10 anys estaven a Primera, molts equips filials també lluiten per pujar així com altres equips de grans ciutats, cas del Terol, que un any més s'ha quedat pel camí.

Per últim, també destacar la promoció de Preferent a Tercera Divisió, un futbol amateur, on els diners son claus per aconseguir l'objectiu. Ací a Vilafranca seguim amb atenció els equips provincials, enguany al Benlloch, que per poc es classifica per a l'eliminatòria final i el Borriol de Sergio Garcia que es jugarà davant el Torrellano alacantí l'opció de fer història.

Aquestes eliminàtories serveixen per revolucionar tota una població o ciutat. Al ser a doble partit, l'emoció es màxima i de vegades es fan desplaçaments de moltes hores d'autobus com el que va fer el Terol a Villanueva de Cordoba.

Aquest tipus de futbol m'apassiona, disfruto molt veent els partits que fan als canals autonòmics.

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 6 d’abril del 2009

EL 17é CONCERT DE LA IGLESUELA, NENA DACONTE

En anys anteriors, els lectors habituals d'aquest bloc, sabran que feia prèvies del concert que portaven a la Iglesuela del Cid (Teruel), enguany toque crònica a posteriori.

Enguany, es va saber la data i el grup poc més d'un mes de la seua data de celebració, dissabte 4 d'abril, Nena Daconte. Potser la tormentosa situació política que ha atravessat la població en els últims mesos, amb dimissió inclosa de l'alcaldesa del PAR i tornada de l'anterior alcaldesa del Partit Popular, va provocar que els cartells anunciadors no es publicaren fins la segona setmana de març.

Per aquestes terres del nord de Castelló i sud de Terol, quan arriba el mes de desembre, solen apareixer noms de possibles protagonistes d'aquest concert que ja s'ha fet un lloc al panorama musical.

Nena Daconte va ser el grup escollit i de seguida l'opinió majoritària de la gent va ser que no era un grup massa atractiu, més si es comparava amb els concerts d'anys anteriors.

Nena Daconte (nom d'un personatge d'un llibre de Garcia Márquez), està format per la madrilenya Mai Meneses, que va participar a la segona edició d'Operación Triunfo (es la primera d'aquest programa que va a la Igle) i el músic barceloní Kim Fanlo. El grup es forma al 2005 i té dos àlbums "He perdido los zapatos" de març de 2006 amb 70000 copies i éxits com Idiota o En que estrella estará, cançò de la Vuelta a Espanya 2006, i "Tiempo de carnaval" amb 60000 copies fins el moment on ha destacat el single "Tenía tanto que darte".

Les afirmacions de que no era un grup massa atractiu es van confirmar amb la venta d'entrades anticipades a 16 euros, a Vilafranca cap a les 60.

El concert de Nena Daconte el van pressenciar cap a les 700 persones, l'entrada més fluixa dels que he presenciat, al 2001.

Van començar la seua actuació cap a la 1'10 de la nit, quan estava anunciada a les 12. L'inici va ser bastant espectacular amb confeti i serpentines que van caure sobre l'escenari. Van començar amb "Tenia tanto que darte" el seu últim exit, cosa que no sol succeir als concerts, que comencen amb la cançò mes popular.Després va haver un altre moment destacat amb "En que estrella estarà".

La resta del concert molt monòton, cançons bastant lentes, que no van fer que el públic disfrutara de valent, la gent molt parada i sense saber les lletres. Ocurrien coses poc frequents en altres concerts, com que la gent parlara mentre cantaven o que es donara una volta pel local.El so no va ser del tot bo, ja que des de la part final del recinte no s'entenien les lletres de les cançons.No van haver les cues d'altres anys per entrar, tampoc espentes a mitat concert, la gent amb molta tranquilitat, poca gent a la barra.

Coses que en definitiva podrien ser atribuibles en certa manera al poc "tirón" que va tindre la pressència de Nena Daconte.

Després, sobre les 1000 persones van pagar 8 euros per gaudir de la orquesta Tàndem i la discomòbil. Al concert de la Igle sempre porten la mateixa orquesta, que té un repertori poc habitual i a més no actuen per ací en la resta de l'any, un cosa bastant extranya. A més hi ha la sensació d'agobio, molta gent en un espai que l'escenari de l'orquesta redueix.

Ara a esperar el possible concert del 2010, i a vore si té més éxit.

Els concerts de la Igle han estat:

1993: LA FRONTERA
1994: INHUMANOS
1995: TENESSEE
1996: CELTAS CORTOS
1997: ROSARIO
1998: PRESUNTOS IMPLICADOS
1999: CAMELA
2000: AZUCAR MORENO
2001: REVOLVER
2002: CAFÉ QUIJANO
2003: DAVID CIVERA
2004: EL CANTO DEL LOCO
2005: M-CLAN
2006: EL ARREBATO
2007:MELENDI
2008: EL SUEÑO DE MORFEO
2009: NENA DACONTE

Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 26 de març del 2009

HANDBOL I MÚSICA, DOS DELS REFERENTS SOCIALS DE VILAFRANCA

Feia un temps que em venia al cap la idea d'escriure alguna cosa sobre Vilafranca, especialment sobre coses que de vegdades no tenen la repercussió que es mereixen.

Finalment, dos fets que han tingut lloc quasi alhora m'han animat a fer-ho.

D'una banda, l'éxit de l'equip cadet d'handbol femení de l'IES de Vilafranca, proclamant-se campió de la lliga provincial cadet i de l'altra, la selecció de David Barreda Tena, bon amic meu, per a l'Orquesta Simfònica de Youtube.

Primer el tema esportiu. Com cada any, l'IES de Vilafranca i el Colegi en Blasc d'Alagó participen a través de l'Escola Esportiva de Vilafranca als Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana. Enguany, han estat 3 els equips d'handbol que han participat.

Els equip cadet femení i l'infantil participaven a la mateixa lliga, d'àmbit provincial, junt als equips de Vinaros cadet, Vinaròs infantil, Almassora, Alcalà de Xivert, Vilareal, Onda.

L'equip cadet ha guanyat la competició amb només 2 derrotes en tota la lliga. Un gran treball de tot l'equip, entrenat per Toni Vicente amb la colaboració de Mª José Ripollés, Marta Tena i Patri Tena als entrenaments i que ha tingut com a jugadores a Carla Fabregat, Clara Altabás, Miriam Tena, Belén Monfort, Lucia Fabregat, Celia Gil, Rebeca Andrés, Alicia Tena, Bea Fortanet, Lara Fortanet i Virginia Ripollés.

L'equip infantil també ha tingut una destacada actuació, quedant el primer entre els infantils.

A principis d'Abril, ambdòs equips participaran a la Copa Provincial, en categoria cadet i infantil, on tenen grans possibilitats d'aconseguir la victòria final.

L'altre equip que ha participat als Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana ha estat l'equip aleví masculí, disputant partits de minihanbol, també amb molts bons resultats.

Amb aquestos tres equips, s'ha recuperat en certa manera el camí iniciat per les xiques del Club Hanbol Femení Vilafranca, que cada 15 dies, durant el final de la dècada dels anys 90 i a principis d’aquesta, omplien de gom a gom les grades del poliesportiu els dissabtes per la vesprada. Públic de totes les edats acudia a pressenciar els seus partits.

Competien a una categoria d’àmbit autonòmic, jugant partits per tot el País Valencià. Equips com l’Almassora, el Riba-roja, l’Eliana o el Picassent van ser alguns dels seus rivals.

Cada desplaçament suposava un gran esforç, degut a la llarga distància recorreguda. De vegades, les vilafranquines es passaven mig dia fora de casa.

Els resultats van ser prou bons i l’equip sempre va acabar situat a la zona mitja-alta de la taula classificatòria.

Toni Tena va ser l’entrenador d’aquell equip, tenint a les seues ordres a jugadores com Rebeca Troncho, Silvia Miralles, Gema Miralles, Silvia Colom, Maria Jose Piquer, Rosa Mari Falcó o Silvia Monfort.

Finalment, l’equip va acabar desapareixent, fruit del cansament i del gran esforç que suposava competir tant lluny de Vilafranca.

Aquest equip també va agafar el relleu d'altres xiques que van pràcticar l'hanbol a la localitat a finals de la dècada dels 70 i 80. També l'hanbol masculí va tindre una certa importància per aquell temps.



Ara ja toca parlar del tema musical. Per molts es sabut la gran transformació que ha experimentat la banda de música de Vilafranca des que el vilafranquí Pau Monfort es fera càrrec de la seua direcció ara fa 21 anys, 1988.

Amb anterioritat a aquest fet, cal destacar l'any de creació de la banda, 1928, tenint com a primers directors a Jose Royo i Juan Eiroa. Al 1963, amb José Castelló de director, es dona una prolongació còmico-taurina amb el nom de "Los Bohemios" que va fer que els músics vilafranquins recorregueren diferents provincies espanyoles amb un notable éxit.

Per últim a 1981, sent Jose Maria Ferrer el director, s'aconsegueix el segon premi de la tercera secció al VI Certamen Provincial de bandes de música.

I arribem, a la brillant época que està vivint la música de banda a Vilafranca baix la direcció de Pau Monfort.

Al 1992 es convertiex en Societat Musical, adoptant el nom actual "Unió Musical de Vilafranca".

Els éxits han vingut un darrere l'altre als últims 10 anys:

1998
Primer premi - XXI Certamen Provincial - 3ª secció.
Primer premi - XX Certamen de la Comunitat Valenciana - 3ª secció.
Segon premi - Certamen internacional “Ciutat de València - 3ª secció.

1999
Primer premi i premi especial a la millor banda de la Comunitat Valenciana - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2000
Primer premi - XXIII Certamen Provincial - 3ª secció.
Primer premi - XXII Certamen de la Comunitat Valenciana - 3ª secció.

2001
Primer premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2002
Primer premi - XXV Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.
Segon premi - XXIV Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

2003
Tercer premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2004
Primer premi - XXVII Certamen Provincial - 2ª secció.

2006
Primer premi i Menció d’Honor - XXIX Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - XXVIII Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

2008
Primer premi i Menció d’Honor - XXXI Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.
Segon premi - XXX Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

La creació de l'Escola de Música de la Unió Musical de Vilafranca ha estat clau per al seu creixement, actualment 12 professors i vora els 100 alumnes, certifiquen el gran futur de la UMV.

Aquestos éxits han vingut acompanyats d'altres a nivell individual com el premi aconseguit pel director Pau Monfort a l'any 2005 al I Concurs de Composició “La Lira de L’Alfàs” en la modalitat de pas-doble de concert.

També el trombonista Rubén Prades ha passat a formar part de l'Orquesta Nacional d'Espanya, sent a més professor de trombó i bombardí de la mateixa i Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Salamanca.

L'últim éxit ha arribat de la mà de David Barreda, trompa de la UMV i que també participa entre d'altres a l'Orquesta Simfònica de Castelló i que actualment està cursant el Master of Music Conservatorium a Maastrich (Alemanya).

David es va presentar per formar part de l'Orquesta Simfònica de Youtube i va resultar escollit junt a 2 músics espanyols més d'un total de 3000 candidats. En total seran 90 músics de 30 paisos, els que formaran part d'aquesta "singular" formació. Viatjaran a Nova York per participar en una conferència de música clàssica que culminarà el día 15 amb el concert al Carnegie Hall, on interpretarán "Eroica" de Tan Dun dirigits por Michael Tilson Thomas.

A ben segur, que en un futur no molt llunyà, algum membre de la UMV podrà seguir els passos exitosos de Ruben i David.

Per últim, fer referència als conjunts musicals que han marcat la vida musical a Vilafranca i que han fet gaudir a les diferents generacions de vilafranquines i vilafranquins. Primer van ser els Willfranc's, després Ciclades i Adésiara, a continuació Alinodoro i Quinta Toma, per últim La Banda del Papa Joan i los Oye Chico All Stars i també Alimanya, que va traure una maqueta al 2007 i ha actuat a diversos llocs com ara La Mata, Benlloch, Castelló o Atzeneta del Maestrat a més de Vilafranca.

Handbol i música, sens dubte, dues coses de les quals pot parlar amb orgull la gent de Vilafranca.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, 3 de febrer del 2009

ES REPETIX MOLTES VEGADES AL TENNIS FEMENÍ

Primer tema del nou any 2009.

El passat cap de setmana va acabar l'Open d'Austràlia, el primer Grand Slam de la temporada amb les victòries de Rafa Nadal i Serena Williams. Un torneig marcat per les altes temperatures, cap als 43 graus de màxima i pistes amb cobertura retràctil per evitar el calor.

Una de les noticies ha estat la tornada a la competició de l'australiana d'origen croat Jelena Dokic, que va tindre problemes amb el seu pare a partir de la seua entrada al món professional amb 18 anys.

Moltes vegades han passat coses extranyes a les tenistes, que han acabat retirant-se relativament joves.

L'americana Jennifer Capriatti va irrompre en 16 anys guanyant tornejos importants i als 19 es va tindre que retirar per problemes de drogues. Va tornar uns anys després, pero ja no va ser el ateix.

També la suisssa Martina Hingis, va dominar el circuit de manera arrolladora, pero es va cansar i es va retirar als 25 anys, com les belgues Justine Henin i Kim Clijsters, retirades abans dels 30.

I famosa es Anna Kournikova que ja fa més de 4 anys que no juga al tennis.

Etiquetes de comentaris: ,