RESUM FESTES 2009

Torne l'activitat a este espai, després d'acabar les festes de Vila.La valoració que es pot fer es del tot positiva, tot i que enguany no hi haguera comissió.

El divendres victòria de Melopea al futbol sala, la presentació va estar bé amb Toni Rius de mantenidor i després em vaig gitar massa tard per al que hi havia.

Dissabte de matí al camp de futbol, de vesprada prova de bou i al Serrito Vila 2 Catí 5. Vaig sopar al camp de futbol. De nit a la Moby Dick prou gent.

Diumenge al igual que l'any passat, aigua i suspensió del concurs de retalls. Al camp de futbol es va jugar un triangular entre Cinctorres, Benassal i Tírig. De nit, de penyes.

Dilluns dia de les penyes. Encara els va ixir prou bé, per a lo corregut que ho havien montat. Sopar a Los Arcos i bons moments a la carpa amb Graham Foster i Dry River. El corro de Ramon Angel de la vesprada molt fluix.

Dimarts, dia de quintos. Cinc Tal Qual van omplir el parador de matí. De vesprada ambientet amb la xaranga i la sangria. De nit, sopar de bocata a la penya, pelicula prou xunga i festival amb Subversión X, un dels grups més seguits per la gent jove a Vilafranca. No vaig vore les vaques xarangueres.

El dimecres era el dia dels disfrassos tant menuts com grans. Molt de nivell als disfraços d'enguany destacant Bayoneta amb la seua "Reina del Fatto". Magia Negra notable com sempre. Vaig anar a resopar a casa de Melisa i Aroa, arribant a casa a les 9'45 del dijous. Vam vore la dia del grup de cornetes i tambors. De vesprada a la Pradera, campionat de guinyot. Sopar a los Arcos.

El dijous, primer 1 hora dormint. Després molt majo l'encierro infantil en canvi de recorregut i acabament a la plaça de bous. De vesprada a dormir i després de nit a Melopea gran ambient al campionat de poker. Molt bona l'entrada que va fer el segon bou de la Massà, llastima de la trompada.

Divendres, de vesprada el millor corro de les festes 2009 amb German. De nit, fluixa l'orquesta Antartida, que va actuar a l'Aplec.

El segon dissabte, també bona prova del bou de Sanchez Arjona i de vesprada a amanir la torrada que vam fer a la penya. De nit, excelent la Liverpool, sens dubte la millor orquesta que pot actuar a les festes d'un poble.

Diumenge de vesprada es va fer el concurs de recortes, faltave un poc de nivell als toreros i els bous un poc fluixos.

Després molta gent a Quico el Célio, que van fer passar un rato divertit. De nit, al Primi tertulia amb alguns membres dels Quicos i passades les 12 a canta madalenetes a casa Melisa i Miriam.Enguany, com es pot apreciar a la foto, hem tingut una animalada de gent forastera a les festes.

A la penya hem disfrutat amb la ruleta de la fortuna sobre begudes alcoholiques, l'ordenador i el karaoke, tot i que alguns dies sols erem 7.Per al 2010, es comenta que hi ha 16 membres de la penya Bona Pena en Passo disposats a assumir la comissió de festes, a més 6 xiques s'afegirien en lo qual, amb algunes persones més, estaria conformada la comissió. De penyes no es sap res.

HANDBOL I MÚSICA, DOS DELS REFERENTS SOCIALS DE VILAFRANCA

Feia un temps que em venia al cap la idea d'escriure alguna cosa sobre Vilafranca, especialment sobre coses que de vegdades no tenen la repercussió que es mereixen.

Finalment, dos fets que han tingut lloc quasi alhora m'han animat a fer-ho.

D'una banda, l'éxit de l'equip cadet d'handbol femení de l'IES de Vilafranca, proclamant-se campió de la lliga provincial cadet i de l'altra, la selecció de David Barreda Tena, bon amic meu, per a l'Orquesta Simfònica de Youtube.

Primer el tema esportiu. Com cada any, l'IES de Vilafranca i el Colegi en Blasc d'Alagó participen a través de l'Escola Esportiva de Vilafranca als Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana. Enguany, han estat 3 els equips d'handbol que han participat.

Els equip cadet femení i l'infantil participaven a la mateixa lliga, d'àmbit provincial, junt als equips de Vinaros cadet, Vinaròs infantil, Almassora, Alcalà de Xivert, Vilareal, Onda.

L'equip cadet ha guanyat la competició amb només 2 derrotes en tota la lliga. Un gran treball de tot l'equip, entrenat per Toni Vicente amb la colaboració de Mª José Ripollés, Marta Tena i Patri Tena als entrenaments i que ha tingut com a jugadores a Carla Fabregat, Clara Altabás, Miriam Tena, Belén Monfort, Lucia Fabregat, Celia Gil, Rebeca Andrés, Alicia Tena, Bea Fortanet, Lara Fortanet i Virginia Ripollés.

L'equip infantil també ha tingut una destacada actuació, quedant el primer entre els infantils.

A principis d'Abril, ambdòs equips participaran a la Copa Provincial, en categoria cadet i infantil, on tenen grans possibilitats d'aconseguir la victòria final.

L'altre equip que ha participat als Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana ha estat l'equip aleví masculí, disputant partits de minihanbol, també amb molts bons resultats.

Amb aquestos tres equips, s'ha recuperat en certa manera el camí iniciat per les xiques del Club Hanbol Femení Vilafranca, que cada 15 dies, durant el final de la dècada dels anys 90 i a principis d’aquesta, omplien de gom a gom les grades del poliesportiu els dissabtes per la vesprada. Públic de totes les edats acudia a pressenciar els seus partits.

Competien a una categoria d’àmbit autonòmic, jugant partits per tot el País Valencià. Equips com l’Almassora, el Riba-roja, l’Eliana o el Picassent van ser alguns dels seus rivals.

Cada desplaçament suposava un gran esforç, degut a la llarga distància recorreguda. De vegades, les vilafranquines es passaven mig dia fora de casa.

Els resultats van ser prou bons i l’equip sempre va acabar situat a la zona mitja-alta de la taula classificatòria.

Toni Tena va ser l’entrenador d’aquell equip, tenint a les seues ordres a jugadores com Rebeca Troncho, Silvia Miralles, Gema Miralles, Silvia Colom, Maria Jose Piquer, Rosa Mari Falcó o Silvia Monfort.

Finalment, l’equip va acabar desapareixent, fruit del cansament i del gran esforç que suposava competir tant lluny de Vilafranca.

Aquest equip també va agafar el relleu d'altres xiques que van pràcticar l'hanbol a la localitat a finals de la dècada dels 70 i 80. També l'hanbol masculí va tindre una certa importància per aquell temps.



Ara ja toca parlar del tema musical. Per molts es sabut la gran transformació que ha experimentat la banda de música de Vilafranca des que el vilafranquí Pau Monfort es fera càrrec de la seua direcció ara fa 21 anys, 1988.

Amb anterioritat a aquest fet, cal destacar l'any de creació de la banda, 1928, tenint com a primers directors a Jose Royo i Juan Eiroa. Al 1963, amb José Castelló de director, es dona una prolongació còmico-taurina amb el nom de "Los Bohemios" que va fer que els músics vilafranquins recorregueren diferents provincies espanyoles amb un notable éxit.

Per últim a 1981, sent Jose Maria Ferrer el director, s'aconsegueix el segon premi de la tercera secció al VI Certamen Provincial de bandes de música.

I arribem, a la brillant época que està vivint la música de banda a Vilafranca baix la direcció de Pau Monfort.

Al 1992 es convertiex en Societat Musical, adoptant el nom actual "Unió Musical de Vilafranca".

Els éxits han vingut un darrere l'altre als últims 10 anys:

1998
Primer premi - XXI Certamen Provincial - 3ª secció.
Primer premi - XX Certamen de la Comunitat Valenciana - 3ª secció.
Segon premi - Certamen internacional “Ciutat de València - 3ª secció.

1999
Primer premi i premi especial a la millor banda de la Comunitat Valenciana - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2000
Primer premi - XXIII Certamen Provincial - 3ª secció.
Primer premi - XXII Certamen de la Comunitat Valenciana - 3ª secció.

2001
Primer premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2002
Primer premi - XXV Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.
Segon premi - XXIV Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

2003
Tercer premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.

2004
Primer premi - XXVII Certamen Provincial - 2ª secció.

2006
Primer premi i Menció d’Honor - XXIX Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - XXVIII Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

2008
Primer premi i Menció d’Honor - XXXI Certamen Provincial - 2ª secció.
Segon premi - Certamen Internacional “Ciutat de València” - 3ª secció.
Segon premi - XXX Certamen de la Comunitat Valenciana - 2ª secció.

La creació de l'Escola de Música de la Unió Musical de Vilafranca ha estat clau per al seu creixement, actualment 12 professors i vora els 100 alumnes, certifiquen el gran futur de la UMV.

Aquestos éxits han vingut acompanyats d'altres a nivell individual com el premi aconseguit pel director Pau Monfort a l'any 2005 al I Concurs de Composició “La Lira de L’Alfàs” en la modalitat de pas-doble de concert.

També el trombonista Rubén Prades ha passat a formar part de l'Orquesta Nacional d'Espanya, sent a més professor de trombó i bombardí de la mateixa i Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Salamanca.

L'últim éxit ha arribat de la mà de David Barreda, trompa de la UMV i que també participa entre d'altres a l'Orquesta Simfònica de Castelló i que actualment està cursant el Master of Music Conservatorium a Maastrich (Alemanya).

David es va presentar per formar part de l'Orquesta Simfònica de Youtube i va resultar escollit junt a 2 músics espanyols més d'un total de 3000 candidats. En total seran 90 músics de 30 paisos, els que formaran part d'aquesta "singular" formació. Viatjaran a Nova York per participar en una conferència de música clàssica que culminarà el día 15 amb el concert al Carnegie Hall, on interpretarán "Eroica" de Tan Dun dirigits por Michael Tilson Thomas.

A ben segur, que en un futur no molt llunyà, algum membre de la UMV podrà seguir els passos exitosos de Ruben i David.

Per últim, fer referència als conjunts musicals que han marcat la vida musical a Vilafranca i que han fet gaudir a les diferents generacions de vilafranquines i vilafranquins. Primer van ser els Willfranc's, després Ciclades i Adésiara, a continuació Alinodoro i Quinta Toma, per últim La Banda del Papa Joan i los Oye Chico All Stars i també Alimanya, que va traure una maqueta al 2007 i ha actuat a diversos llocs com ara La Mata, Benlloch, Castelló o Atzeneta del Maestrat a més de Vilafranca.

Handbol i música, sens dubte, dues coses de les quals pot parlar amb orgull la gent de Vilafranca.

LES "MINIFESTES DEL SETEMBRE"

Fins a l'any 1988 les festes patronals de Vilafranca es feien en honor a la Mare de Deu del Llosar, entre la primera i la segona setmana del mes de septembre.Una vegada van passar les festes a l'agost, a partir de l'any 1995, més o menys, va començar a fer-se un cap de setmana, el més pròxim al 8 de septembre, amb bous i orquesta pels diferents carrers del poble.

Així el carrer Trinquet, el carrer Nou, els carrers Reverendo Juan Puig i Morella, el carrer Explorador Andrés i el carrer la Bassa, van ser els escenaris taurins.Després aquestos actes, van passar a celebrar-se a la Plaça de la Constitució, fins enguany, on els bous es faran a l'entorn de la plaça de bous.L'orquesta d'aquest cap de setmana, sempre sol ser gratuita.

La foto correspon a la nevera de Vilafranca, cap a l'any 1960.

ÉXIT MUSICAL, NO TANT D'ASSISTÈNCIA

Dissabte per la nit a Vilafranca, espectacle musical de nivell, després de 9 anys.Primer van actuar Sidecars, liderats pel germà de Leiva, amb molt poca gent. Cap a les 23'15, quan jo vaig arribar al Camp del Serrito, menys de 500 persones.

A les 12 de la nit, amb una puntualitat quasi exacta, Pereza feia la seua aparició a l'escenari, ubicat a la porteria del Carrer Santa Bàrbara. Van ser 2 hores de ritmes rock i pop, amb clares influències de grups com Los Rodriguez, The Beatles i Oasis.Leiva, Ruben i la resta de la banda ho van deixar tot damunt l'escenari.

Especialment comunicatius amb la gent, els moments de més ambient van ser per a les cançons més conegudes de la banda madrilenya com Todo, Lo que tengo yo adentro, Estrella polar, Aproximación, Princesas i Pienso en aquella tarde, amb la qual, cap a les 2, van donar per tancat el recital.Després la festa va continuar amb la orquesta La Nave, que va actuar a l'escenari de la porteria del Carrer Santa Teresa.Fins ací la part de festa. Ara toca fer reflexió.Part del titol es "No tant d'assistència".

En total, cap a les 2000 persones van entrar al Camp de Futbol del Serrito. Una xifra un poc menor de l'expectativa de gent que podia esperar.Per tots es sabut de les dificultats existents a l'hora d'organitzar i finançar un espectacle d'aquestes característiques. A més, s'ha de tindre en compte que la poca població dels pobles dels voltants.

A l'hora d'analitzar l'assistència de públic, destaca la gran resposta vilafranquins i la reduida representació de pobles com Portell, Iglesuela o Mosqueruela, on la gent de Vilafranca, es un important factor econòmic a les festes i orquestes d'estos pobles. Cas a part mereix, Cantavieja, alguns van estar al concert. Els organitzadors de la festa de San Cristobal van proposar fins i tot, el canvi de data del concert.

Amb tot açò, el que ha de fer la gent de Vilafranca es prendre nota, i defensar al màxim les festes que es fan al poble i quedar-se més al poble, anar menys a poblacions veines que ajuden poc a Vilafranca.A partir d'ara, el balanç econòmic de la comissió de festes, dirà els resultats finals del concert. D'aquestos, en bona mesura, dependrà de que a l'any que ve, tornem a tindre concert a Vilafranca o pel contrari, tinguem que passar uns quants anys per a tornar a veure'n un.

RUTINA DIFERENT I NO MASSA AMBIENT

Avui toque reflexió.

Ens trobem a les vacacions de Pasqua. Com indique el titol, seguim tenint una rutina, pero diferent a la dels dies laborables.Jo per lo menos m'alço més tard, per la vesprada no isc de casa hasta més o menos les 6'30, abans toca aprofitar per seguir amb l'estudi...Per les nits se fa tard, com si foren tots els dies divendres o dissabte, amb poc ambient, més que res es la gent de Vila o la que ve els findes la que ix ...

Parlant en molta gent, es en dies de vacances com aquestos, quan més necessària es fa la pressència d'un local a Vilafranca, diferent als pubs. Un lloc on la gent puga divertir-se amb dinamisme (tal volta ball), realitzant el paper que abans tenia la discoteca.

Si et poses en la pell de la gent de fora que ompli les cases rurals durant aquestes dates, penses la mala impressió que els deu donar el poble. Açò ja es va deixar notar la nochevieja passada.A l'hora de ser escollit com a destí per passar un dies de vacances, molt joves trien Vilafranca prenen com a referència la població.

Amb més de 2400 habitants, seria lògic, que les alternatives d'oci nocturn foren molt més àmplies, no únicament dos pubs, on la gent esta sentada més que res parlant, i on tampoc cap una quantitat excessiva de gent...

La màxima afluència de gent s'espera per als dos dissabtes amb el que han organitzat la comissió de festes i la de penyes.

EVOLUCIÓ DE LES PLANES WEB PERSONALS A VILAFRANCA

Primer van ser les "pàgines web" de les penyes (L'Albenc, Ke Te Prenya, Modescolecterr, Melopea), després va arribar el torn dels "blogs" i finalment, han estat els joves que estan estudiant l'Educació Secundària, tant ESO com Batxillerat, els que han fet proliferar els "metroflogs", pàgines personals que quasi són actualitzades cada dia amb fotografies, que serveixen per expresar entre d'altres coses estats d'ànim, vells records...
D'aquesta manera es veu com la difusió d'internet va a més, dia a dia.

ALE EL VILLAFRANCA ALE ALE

Avui he decidit mirar com es posaven les fotos i ací està la primera, després de quasi 2 anys. Després he posat la foto al post anterior.

El CF Vilafranca, fundat l'any 1977 ha complit 30 anys jugant competició federada aquest 2007. Segons les dades que es tenen, el primer partit podria haver-se jugat al 1919. Una gran quantitat de partits entre amateurs i juvenils, més de 300 jugadors, el pas del Serrito Vell a l'actual camp i dos ascensos a Primera Regional han marcat aquestos primers 30 anys de vida. Si voleu saber més coses sobre el club, només teniu que visitar la web http://www.cfvillafranca.com/

EL JOC AL PILLERIC

Aquest és un dels monuments històrics que tenim a Vilafranca. Es troba situat just davant de la guarderia municipal i ben a prop de l'església i de l'oficina de turisme. Ací al pilleric, es mostraven les persones que havien comés robatoris i d'altres malifetes, per a que la gent del poble ho sapiguera i pasaren prou vergonya.

La història comença fa quasi 20 anys, quan en 6-7 anys anàvem a la catequesi d'abans de pendre la comunió a la casa on abans vivia Pablo Bayot, al carrer Sant Roc, just davant la casa del retó. Per aquell temps, va començar a emitir-se a TV3 Bola de Drac, que feia que a mitat catequesi pararem una estona, per veure les aventures de Goku.
Després tornàvem a reempendre i cap a les 6'30 haviem acabat. Anavem a catequesi una volta per setmana si mal no recordo. Com encara ara prompte per anar a casa, Pablo solia traure un baló de futbol, amb el qual jugàvem al joc del pilleric.
Jugàvem de la següent manera:
Una persona diguem-ne que pagava i era la que tenia el baló. La resta es situava junt a la barandilla del pilleric. El que pagava xutava la pilota i al que tocava l'últim li tocava pagar, amb la mala sort que de vegades la pilota passava la barana i caia pel carrer de baix de la plaça i enfilava ràpidament el carrer benassal. A vegades, podia arribar fins el camí reial, que estava ple d'herbes. Era de nit, i una vegada el que pagava havia xutat la pilota i esta havia caigut, tots anàvem a buscar-la a tota pressa.
Recordo una vegada que el nostre company de Benicarló i que va estar entre nosaltres fins a seté, Josel Lavall, després d'arreplegar-la, se li va escapar per un carreró molt fosc. Tots vam anar a buscar-la en mig de la foscor, i amb el soroll de gossos lladrant, era el carreró que hi ha a l'esquerra d'on comença el carrer la font. Finalment vam poder trobar-la i va ser una de les primeres aventures de les nostres vides. Aquest joc el vam seguir fent fins que vam acabar d'anar a la catequesi. Sens dubte, un joc molt divertit i que sempre era temàtica de comentari a l'escola al dia següent.

BALANÇ 2ª MEITAT DE FESTES

Reedito, perque no vaig comentar diversos actes de relevància. Vaig deixar el balanç al dimarts. El dimecres, com treballava quasi no vaig gaudir de cap acte. Uns instants al contacontes de Miguel Angel Prades, al bou embolat i també a l'actuació de Brankal.

El dijous, a la tertulia estava ple de gom a gom i la gent va xalar de parlar sobre bous. Com estava cansat, vaig decidir no anar al sopar del bou, que pel vist a TV Vilafranca i pels comentaris de la gent que va assistir, va estar prou bé, amb la sorpresa del mariaxi.

Divendres, llarguísim corro de vaques que va impedir la celebració de la tertulia taurina. Molt d'ambient a la tasca de la comissió amb Herederos del Conyac i també el mesó de la tapa. De nit, l'orquestra Antàrtida va demostrar que no té res a veure amb la de fa anys, quan era similar al Grup Apache.

El dissabte pel matí em va doler molt no poder vore l'encierro infantil a l'estil de San Fermín. Lamentable el fet de que hi hagueren cotxes al llarg de l'Avenida Castelló. Per la vesprada, corro de vaques amb els quintos 2007 repartint sangria i tirant coets. Al Serrito victòria del Vilafranca per 4-2. Per la nit, l'espectacle teatral Solalà em va decebre. Tal volta aquest espectacle no era dels que m'agraden, pero per als premis aconseguits esperava algo millor. L'orquesta Marengo, va ser la millor de les festes.

El diumenge pel matí van fer un descens urbà amb una gran pressència de públic al recorregut. Molta espectacularitat i moltes caigudes. Per la vesprada vaig anar a l'entrega de premis del Club Taurino, un acte emotiu que va tindre com a millor moment,la lectura per part del gran narrador esportiu Raul Puchol, d'un conte de Juan Francisco Monferrer referit a un bou que va ser embolat a Vilafranca. De nitm vaig vore en els amics la tornada de la Supercopa al Bar Avenida i després un rato a la discomòvil, sens dubte, un altre acte a eliminar, a no ser que es trasllade al parador o com a reclam per atraure més públic, actue el grup local Alimanya.

El temps ha estat sens dubte el pitjor de les festes 2007. També crec que dimecres i dijous es van quedar una mica buits.

El millor, sens dubte, la participació als actes programats, de la gent del poble i dels visitants.

Ara a esperar les festes del 2008, els membres de la penya "l'Albenc" seran la comissió. Ah, i Melopea, la comissió de penyes.

BALANÇ EQUADOR DE FESTES 2007

L'any passat per aquestes festes vaig fer un balanç de l'equador de les festes. Ara ens trobem novament a meitat de les festes i com no, moment de fer un comentari sobre com he viscut aquestos dies. Aquestes festes del 2007, degut al treball, no les podré viure el 100% dels actes.

El divendres vam montar la penya. Vaig estar a la presentació, que tenia un decorat innovador, destacant l'espectacular panell-foto que es va situar darrere les reines i dames. A la discomòvil, poca gent per al tamany de la carpa, i un poc massa radical la música.

El dissabte, per la vesprada al parador, autèntic show de Xavi Castillo i abans, gran tertúlia taurina a la Casa Social, un acte que a ben segur es farà habitual a les festes de Vilafranca. També destacar la desencaixonada dels bous de German Vidal, primera vegada que es podien vore tots els animals alhora al rogle.

El diumenge va estar marcat pel mal oratge, amb la conseqüent suspensió dels concurs de retalladors, ajornat per al 9 de setembre. La nit al viu no va tindre l'éxit de l'anterior edició.

Dilluns pel matí vaig anar a la visita guiada de Guillem, en aquesta ocassió pel casc antic de Vilafranca. Per la vesprada, vaig assistir a l'espectacle dels xiquets, amb el meu cosí Oscar, que el 28 d'Agost farà 5 mesos. A continuació va tindre lloc un dels actes més destacats fins ara. L'encierro infantil, amb una grandissima participació de públic. La gent va xalar amb l'espectacle, al qual les corregudes i caigudes dels més menuts van ser la tònica general. Per la nit al ball de disfresses, de nou Melopea va posar la nota de color, ja van tres anys amb aquest (Carlinhos Brown i Memphis Grizzlies) amb el seu disfraç de Marina d'Or. L'orquestra va ser la tipica del ball de disfresses i nochevieja, dolenta.

El dimarts era el dia de les penyes. De nou, el dinar i el sopar van tindre lloc a cobert, en aquesta ocassió al parador de festes. La vesprada dels jocs de penyes, va ser la més accidentada dels últims anys, degut al tamany de les vaques. Per la nit, novetat amb la macro-discomovil de Piramide, amb 3 dj's, cada un posant un estil de música diferent. Molta gent a la plaça de bous, es notava que al dia següent era festa i a més, hi havien molts bonos, havent fins i tot gent sentada a les grades.

La semana que ve, segona part del balanç de festes.

REVOLUCIÓ URBANÍSTICA A VILAFRANCA

Si ara recordara una imatge dels carrers de Vilafranca de quan era menut (4-5 anys), aquesta seria molt diferent a la imatge que es podria traure a data d'avui i també molt diferent del que serà en un futur.

Anem per parts. Molta gent encara deu recordar la Plaça de Bous quasi solitària de carrers, abans que es feren els carrers "Niño de la Estrella", "Palomita", "Coves del Forcall" o "Font d'Horta".

També les cases dels carrers "Plana Alta", "Plana Baixa", "Alt Maestrat" i "Baix Maestrat" son relativament nous.

La zona del poliesportiu també ha sofert una gran variació, abans un mur de pedra tancava el carrer "Joan Pau Climent" i la construcció del nou institut de secundària, junt a la piscina i el camp del Serrito.

Altra zona modificada ha estat els voltants de l'Ermita de Sant Roc, amb la construcció dels carrers "Orpesa", "Vall d'Uïxó" i "Alqueries".

Per últim també caldria comentar les noves propostes d'urbanització que diverses immobliàries estan fent a la població com per exemple les cases "Confial" al costat mateix de la Marie Claire, les cases que es situaran davant del colegi En Blasc d'Alagó, el nou centre de dia, que comunicarà els carrers "Santa Bàrbara" amb "Santa Teresa" i més cases, en aquest cas, d'Augimar al vell Serrito. També es faran cases junt al Grup Francolí.

En definitiva que la morfologia urbana de Vilafranca va cambiant amb el pas del temps. Vos recomano el llibre "Vilafranca:evolució urbana d'un poble industrial" de Josep Monferrer Guardiola, que es ven a l'oficina de turisme de Vilafranca. Allí es tracta tota la història de Vilafranca pel que fa a la seua morfologia urbana.

PERSONATGES PECULIARS

De tots es ben conegut la quantitat de personatges peculiars que viuen al poble. Entre aquestos podriem parlar d'"Aniceto Castellets","Toni Torreta" o "Vicent El Gord". En els últims anys, han arribat a Vilafranca unes quantes persones que podrien entrar a formar part d'aquest grup de personatges peculiars. El que fa més que va arribar va ser "El Portugués", que va posar la bandera del seu país (encara que hi ha gent que diu que es d'Extremadura)al costat de la Mare de Deu del Llosar. Després i escalonadament han vingut "l'abuelo pijama", que vivia al Priorat, "l'abuelo Popeye" que porta l'Hotel, "els de Cadiz", viuen enfront del Fato i per últim "Farruquito", que en la seua moto recorre els carrers a tota velocitat (tal volta sense carnet). De ben segur que en el futur, aquesta llista anirà en augment, fent que el poble siga un dels que tenen més personatges peculiars de la contornada.

UN ANY MÉS, LA VOLTA A CASTELLÓ

Ahir divendres Vilafranca va tornar a ser meta d'una etapa de la Volta Ciclista a Castelló. En aquesta ocassió, els ciclistes van eixir de Borriol i van passar pel port de Querol i per Sant Pere de Castellfort.

Va guanyar el líder, un francés, Fabien Fraissignes, auténtic favorit per emportar-se la Volta.

L'arribada a l'Avinguda Llosar es va fer amb 30 minuts d'adelanto sobre l'horari marcat, fet que va minvar la presència de públic al principi.

Avui han marxat molt prompte, a les 10'30 cap a la Vall d'Alba, ja que per la vesprada hi ha crono entre la Barona i Sant Cristòfol a Vall d'Alba.

NOVETATS

Durant les últimes setmanes s'han produit unes quantes a Vilafranca. Per exemple, s'ha substituit el model de la cabina de la Plaça d'En Blasc, ara jo no te ni porta ni cristal. Es com les que hi han a Castelló. Des d'ahir divendres, ha tornat a obrir l'Hotel Prismark, que tindrà com a responsable a una xica de Castellfort, que segons han dit deu estar sobre els 30 anys. Per últim, s'han posat senyals d'ubicació de monuments a la Plaça i també prop de la Serrería. També hi ha un cartell al poli "Polisportiu".