LA CARRERA CAP A LA CASA BLANCA, TOT UN ESPECTACLE

No soc capaç d'imaginar-me un procés electoral així al nostre país, amb dos partits únicament i cadascú presentant diversos candidats per a ser votats a cada autonomia (Està clar que Estats Units té una organització federal...) i amb un any sencer de duració oficial (ací sempre estan en precampanya)
Quan encara queda més d'any i mig per a la votació final, que sempre té lloc el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, han començat les eleccions primàries, de les quals ixiran els candidats definitius a la presidència dels Estats Units. De moment se'n han fet a 2 estats i en els pròxims mesos tindran lloc a la resta. Destaca el dimarts 5 de febrer, el supertuesday, amb eleccions a 24 estats.
Pel que he vist a la televisió estos dies, tenen molta més repercussió els resultats del bàndol demòcrata, tal vegada per la figura mediàtica de Hillary Clinton. Mirant moltes webs especialitzades es dona quasi per segura la victòria dels demòcrates a les eleccions presidencials del 2008, afirmant que els republicans pagaran la nefasta herència de Bush.
Pero bé, encara falta molt i no es pot dir res.
Robert Egan, estudiant de Los Ángeles que va donar classes d'anglés a Vilafranca, va dir que en una conferència fa un parell d'anys, que al procés electoral americà pot passar qualsevol cosa i que els petits detalls són els que acaben decidint qui és el president. Ell va explicar com van ser les eleccions del 2004 entre Bush i Kerry.