SERRA, ROSILDOS, IBARSOS... ESTÀS ENTRE AMICS

Aquesta és la frase utilitzada a l'hora promocionar el poble on des del passat 3 de desembre estic treballant a l'Arxiu Municipal, de moment realitzant la catalogació de l'arxiu.
La Serra d'en Galceran (Sierra Engarceran en castellà) es troba a 748 metres per damunt del nivell del mar, al nord del Plà de l'Arc i a 42 kms de Castelló, més o menys la mateixa distància que el separa de Vilafranca. Es tracta d'un poble amb moltes entitats de població entre les quals destaquen Els Rosildos i Els Ibarsos. El terme municipal té 82 km2 i una població total de 1051 habitants. És essencialment muntanyòs, destacant les altures del Tossal de Zaragoza (1078 m), Tossal de la Vila (950 m) i Coll de la Bandereta(860) Té dues comunicacions principals la CV-155 que va fins a Benlloch i la CS-V-8013 que ens porta cap a la CV-15 (Pobla Tornesa-Vilafranca), just al costat d'Els Rosildos.
Té un jacciment paleolític certament interessant, l'Abric d'en Melià i es poden fer un munt de rutes de senderisme.
El meu lloc de treball es l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran situat al carrer del Bisbe Bertran. Es el Palau Casalduch-Muñoz, d'estil gòtic i és propietat de la Diputació de Castelló. Damunt la porta es situa l'escut heràldic dels Casalduch, barons de la Serra d'en Galceran, La Pobla Tornesa, Benicàssim i Montornés des del segle XVI, quan Nicolas Casalduch va vincular la baronía al seu cognom. A la planta superior del palau, es troba la col.lecció museogràfica dedicada al Bisbe Felipe Bertran i Casanova que va ser Bisbe de Salamanca i Inquisidor General durant el regnat de Carles III.
Va nàixer a Serra d'en Galceran el 19 d'octubre de 1704. La seua casa-palau està just davant de l'Ajuntament. Va morir l' 1 d desembre de 1783 i està enterrat a Salamanca. La col.lecció museogràfica està formada per les manises que tenia a la seua casa palau, decorades amb motius del segle XVIII. També formen part les indumentàries i els ornaments litúrgics que feia servir.
Pel que fa a la meua feina, estic content amb la meua situació, ja que tinc un horari que per a res té que vore amb el que tenia a Cantavella. De dilluns a divendres, de 8'30 a 14'30, amb la qual cosa, cap a les 3'10 ja torno a estar a Vilafranca. A més, el tema de l'arxivística sempre m'ha agradat, amb la sort de que l'arxiu de la Serra d'en Galceran va poder conservar tota la documentació, és a dir, no va ser cremat durant la Guerra Civil. Tinc el contrat fins a finals de juny, amb un contracte propi del Programa del Salari Jove de la Generalitat Valenciana.
Els serratins, gentilici de la Serra d'en Galceran, tenen un caràcter i una forma de parlar molt semblant a la vilafranquina i el clima de treball entre el personal de l'Ajuntament es excelent.
Les festes es fan a finals d'Agost dedicades a Sant Bartolomé, a qui també va dedicada l'església parroquial del segle XVII.
El poble està molt ben arreglat amb tots els carrers adoquinats i mereix una visita de tant en tant. La llàstima es que la Serra es troba situada en un lloc que no ve de pas, jo comparo la seua situació amb la de Xert.